Curs bàsic de navegació – CompeGPS v.7.

juny 1st, 2016 | 0 Comments

Curs bàsic de navegació – CompeGPS v.7

Temari:

Sistema GPS i Glonass

Conceptes bàsics:

Tipus de mapes, Waipoints, Rutes, Tracks

CompeGPS V.7:

Configuració inicial

Arbre de dades

Funcionament bàsic

Mapes online

Treballar amb waipoints, rutes i tracks

Configuració comunicacions

Importar i exportar dades gps/ordinador/internet

Recursos online

curs-gpsanunci

 

 

Dissabte 4 de juny

10:00-13:00 / 16:00-19:00

55€ (Inscripció prèvia fins el divendres a les 14:00) En aquest correu: xevi@muntanyadellibres.com

Es pot portar ordinador portàtil amb el CompeGSP versió 7 instal.lada.

(No s’instalaran programes durant el curs)

Comparteix!

Lectures destacades

novembre 20th, 2013 | 0 Comments

Comencem les lectures recomanades d’aquesta setmana amb els llibres de Kilian Jornet i Araceli Segarra.  Dos grans esportistes del nostre país que repeteixen com a escriptors després dels èxits assolits en les seves darreres publicacions.

 image001

 

 

image003

 La frontera Invisible
 Autor: Killian Jornet
 Editorial: Ara llibres
 
Ni tan alt, ni tan difícil
Autor: Araceli Segarra
Editorial: La Galera

 

 
Imprimir

image007

Deliciosa natura
Autor: Marc Estévez
Editorial: Cossetània Edicions
Almanac del Cordill 2014
Editorial: Grata Lectura

 

 image009 image011
A cel ras. Converses amb joves pastors
Autor: Laia de Ahumada
Editorial: Pagés Editors
 
Calendari de curses de muntanya 2014
Autor: Jordi Camprubí
Editorial: Alpina

 

 

 

Comparteix!

Recomanacions Literàries

octubre 30th, 2013 | 0 Comments

Aquesta setmana hem anat a Ràdio Vic per presentar-vos unes quantes recomanacions literàries.

Us adjuntem tots els llibres dels quals hem parlat:

 

 image001  image002
El llibre de les recepte de tardor
Autor: Francesc Murgadas
 Editorial: Cossetània Edicions.
 
Maratones del mundo
Autors: Hugh Jones y Alexander James
Editorial: Lectio ediciones

 

 

 image004 image005
Gorges et Canyons: Bearn et Pays Basque
Editorial: Resurgence
El tiempo de los regalos. Entre los bosques y el agua.
Autor: Patrick Leigh Fermor
Editorial: RBA ediciones

 

 

 image006  image007
Pakistán ante el abismo
Autor: Ahmed Rashid
Editorial: Península
 
La venganza de la geografía
Autor: Robert D. Kaplan
Editroial: RBA Libors

 

 

Comparteix!

Entrevista a Robert D. Kaplan

octubre 30th, 2013 | 0 Comments

Us adjuntem l’entrevista/article amb Robert D. Kaplan publicat a La Vanguardia el 15 de setembre passat:

MARC BASSETS Washington. Corresponsal

“Tot comença al mapa”

Robert D. Kaplan observa el món –Síria, els Estats Units, Rússia, Espanya, Catalunya…– a través del prisma geogràfic

Una Catalunya independent té sentit, però ha de viure en harmonia amb Espanya, diu Kaplan

Els EUA “no poden posar ordre” a Síria, una societat islàmica complexa, colpida per una guerra

Durant uns anys, va semblar que la geopolítica es prenia unes vacances. Els EUA creien que podien envair un país de l’Orient Mitjà i Àsia Menor i el modelaven al seu gust. “El món és pla”, escrivia el columnista Thomas Friedman. En un llibre amb el mateix títol, descrivia com les noves tecnologies havien eliminat les distàncies; ja no importava si un era a Bangalore o Kansas City: internet ens igualava a tots.

Robert KaplanA La revenja de la geografia, acabat de publicar en castellà per RBA, Robert D. Kaplan –viatger, periodista, exconseller del Pentàgon, autor de L’anarquia que ve i Fantasmes balcànics, entre d’altres– rebat aquesta idea. L’Iraq i l’Afganistan van demostrar que la geografia sí que importa. “Encara que puguem enviar satèl•lits a les parts llunyanes del sistema solar –escriu– l’Hindu Kush continua constituint una barrera formidable”.
“Geografia –diu en una entrevista telefònica– és el mapa i tot el que el mapa ensenya: totes les històries que explica, sobre terrenys fèrtils i no fèrtils, sobre terreny fàcil i sobre terreny accidentat. Explica la història de les persones que viuen allà, les seves experiències de centenars o potser milers d’anys, i com això ha modelat els caràcters nacionals. Es tracta de la geografia en el sentit del segle XIX. No és només mirar al mapa. El mapa és on tot comença”. Un resum:

EL MAPA. “Admeto que gran part de la realitat la determinen éssers humans autònoms, que les decisions que els estadistes prenen tenen un impacte tremend en la Història. Però si vostè mira a les pàgines d’opinió de tots els diaris, siguin d’esquerres o dretes, progressistes o neoconservadors, proven del que podem fer, del que hem de fer, de la nostra responsabilitat moral. Jo m’ocupo de l’altre 50% de la realitat. La realitat de les restriccions, de les limitacions en les decisions dels qui fan política. I on millor apareixen descrites és en el punt de partida. I aquest punt de partida és la geografia”.

RÚSSIA. “Si ets el president de Rússia, per exemple, siguis liberal demòcrata o autoritari, has de saber que Rússia no només va ser envaïda per Napoleó i Hitler, sinó pels suecs, lituans i polonesos. I per tant és comprensible que vulguis tenir una zona de protecció, una zona tova d’influència a l’Europa central i oriental, i també al Caucas per protegir-te de tota la inestabilitat a l’Orient Mitjà. Així que Putin està restringit per la geografia. Es podria dir el mateix d’altres líders del món.”

ESPANYA. “Si jo fos el líder d’Espanya, veuria que sóc a prop del nord d’Àfrica. I la població de l’Àfrica, al sud del Sàhara, passarà de més de mil milions de persones a quatre mil milions al final del segle XXI. Això posarà una pressió enorme en la migració cap al nord, a Europa. També sé que formo part de la Unió Europea, però no del seu cor, del nucli d’Europa, que és el vell Regne de Carlemany, del mar del Nord cap al sud, per Maastricht, Estrasburg, l’Haia, fins als Alps. Sóc un país perifèric però gran en població, la qual cosa significa que importo molt”.

CATALUNYA. “Espanya no té tants rius navegables com altres parts d’Europa. El control central és més feble que, diguem, a Hongria, per exemple, on tots els llocs estan orientats cap a Budapest. Madrid es troba al centre molt solitari de la península espanyola. Hi ha altres centres geogràfics com Catalunya i Barcelona, al nord-est. Així que és natural que Espanya sigui una vasta península de regions. I ara que el Govern central importa menys, perquè la Unió Europea i Brussel•les li han tret poder en alguns aspectes, és natural que es desenvolupin moviments regionals. La combinació de prosperitat, d’un costat, i de la pèrdua de poder central a favor de Brussel•les, d’un altre, dóna com a resultat l’augment del separatisme”. “El separatisme no té per què ser negatiu, pot portar a la vitalitat econòmica –diu en un altre moment–. Si el centre controla un territori massa vast, si no és flexible, pot portar a l’excessiva burocratització i a una economia ineficient. Recordi el que fa que els Estats Units siguin tan dinàmics: és el fet que Washington sigui realitat feble, que hi hagi cinquanta estats amb identitats pròpies, amb diferents polítiques econòmiques en alguns aspectes, alguns demòcrates i altres republicans, alguns amb tradicions com Escandinàvia amb bons serveis socials, com Minnesota, i altres estats són més com el Tercer Món com Mississipí o Louisiana. Amèrica és un país de regions polítiques dividides. No és anormal que un país com Espanya tingui una o dues regions separades”. Una Catalunya independent, opina, tindria sentit “històricament”. “Però recordi –avisa–. Una Catalunya amb èxit ha d’existir en harmonia amb Espanya”.

ESTATS UNITS. “Els Estats Units són un país segur. Està protegit per l’Atlàntic i el Pacífic. No afronta cap enemic mortal real. I per tant la seva política exterior està influïda per valors. Els valors són un luxe quan et manquen mortals. Quan tens enemics mortals, com els que tenien aquells regnes d’Europa a l’inici de l’era moderna, la política exterior és llavors una qüestió d’interessos crus. Però els Estats Units es permeten el luxe de contemplar intervencions humanitàries”. “Amèrica –afegeix– és una gran potència formidable dotada amb recursos naturals i una població amb recursos. Els petits països envoltats d’enemics mai poden cometre errors en política exterior. Els Estats Units, en canvi, poden cometre’ls i continuar sent un gran país”.

SÍRIA. “Crec que (els plans d’intervenció dels Estats Units) són idealistes. Jo, com a realista, hi veig molts errors. El poder americà pot fer moltes coses, però el que no pot fer és posar ordre en un societat islàmica complexa populista colpida per la guerra. Això és una cosa que el poder americà no pot fer”, diu. “Pensi una cosa: Saddam Hussein va gasar més de 5.000 civils kurds el març de l’any 1988. L’Administració Reagan no va fer res, perquè intervenir no responia als seus interessos. A l’Administració Reagan li preocupaven molt els drets humans a Europa central i oriental. Li preocupaven molt els drets humans a l’Afganistan. Perquè l’Administració Reagan tenia una política exterior amb un focus molt definit: enderrocar la Unió Soviètica. Per això els drets humans a l’Iraq ocupaven un rang molt inferior en les seves preocupacions. Aquella era una Casa Blanca molt disciplinada quan es tractava de saber què creia que podia fer al món i què creia que no podia fer. La Casa Blanca de Obama sembla massa poc disciplinada”.

“Síria no és un país –prossegueix–. Només és una vaga expressió geogràfica, en la qual tens kurds al nord-est, drusos al sud, alauites d’orientació xiïta al nord-oest i sunnites al centre. Cap d’aquests grups no té un sentiment de nació ben desenvolupat. Són més lleials als seus interessos de grup o sectaris que a cap concepte d’Estat. L’Estat de Síria mai no ha estat governat de manera que es fomenti la ciutadania o una societat civil sana”. “El que recomanaria a l’Administració Obama –va dir Kaplan en la conversa, uns dies abans que els Estats Units se sumessin a un pla rus per evitar la intervenció militar– és que treballés amb russos, iranians, saudites, turcs per intentar rebaixar la violència, però no necessàriament per enderrocar el règim d’Assad. Enderrocar-lo podria significar un enfonsament total de l’autoritat central i tenir encara més violacions de drets humans, i no menys”. Al llibre, escriu que de vegades el totalitarisme és preferible al caos. “Vaig treballar com a reporter a l’Iraq de Saddam Hussein als vuitanta, i era el lloc més terrorífic del món. Però quan Saddam va ser enderrocat, encara es va tornar més terrorífic. La lliçó suposo que és: mai no diguis que les coses no poden empitjorar perquè poden”.

UNIÓ EUROPEA. “La crisi financera d’Europa és en part una crisi geogràfica. El cor d’Europa, amb sòls millors, les sortides al mar del Nord, ports protegits, és vital. És el cor de la Unió Europea. Són les ciutats-tractat de l’Haia, Maastricht, Estrasburg, on es trobava l’imperi de Carlemany. Més enllà, hi ha l’Europa dels Habsburg, i l’Europa que estava dominada pels bizantins. I els otomans, al sud-est, Grècia, i l’Europa mediterrània. I aquestes diferents Europes van tenir diferents esquemes de desenvolupament, diferents esquemes polítics. Espanya i Portugal van viure sota dictadures fins a mitjan els anys setanta. No és inusual que l’Europa del sud anés a tenir més crisi econòmica que el nord d’Europa. La història, la geografia ho expliquen. No és sorprenent que l’estat del benestar funcioni a Alemanya però no tan bé a Espanya i Itàlia”. En un altre moment, afegeix: “La crisi econòmica sostinguda a la Unió Europea l’ha fet més feble geopolíticament. La UE té cada vegada menys poder geogràfic i geopolític en les parts centrals i orientals, al mateix temps que Rússia és molt rica amb ingressos de gas natural. Si ets el líder de Romania, o Bulgària, o Polònia o els estats bàltics, has de posar cada vegada més atenció en Moscou i menys i menys en Brussel•les. Per això Europa té un futur als titulars de les notícies”.

Comparteix!

Renova la teva biblioteca 2013

gener 24th, 2013 | 0 Comments

A partir del dia 1 de febrer la llibreria Muntanya de Llibres inicia la quarta edició de la campanya “Renova la teva llibreria”. Una campanya que permet a tothom qui vulgui vendre els seus llibres vells de temàtica de muntanya, natura i viatges a canvi de vals de compra per poder adquirir productes nous de la mateixa botiga.

 

Els llibres recollits es posen a la venta a preus de ganga i es poden convertir en grans oportunitats per altres compradors. Una iniciativa que cada any té més participants tan a comprar com a vendre.  

 

Tots aquells que vulguin participar a la campanya podran portar els seus llibres a partir del dia 23 de gener a la mateixa llibreria. En el moment de fer l’entrega del material serà el mateix propietari dels llibres el qui fixarà el preu de venta de cada un d’ells, podent ésser assessorat pels responsables de la llibreria si és que ho desitja. De l’1 al 28 de febrer la llibreria comptarà amb una zona dedicada exclusivament a l’exposició i venta del material de segona mà, juntament amb una zona outlet on també es podran adquirir llibres nous però amb descomptes especials.

Ompliu la fitxa i estalvieu-vos cues: FITXA

A partir del 1 de març Muntanya de Llibres lliurarà els vals dels productes venuts i retornarà als propietaris el material que no hagi tingut sortida. Els vals tindran un any de validesa i es podran bescanviar per qualsevol dels productes que Muntanya de Llibres posa a la venta. En cap cas però, es podrà demanar el valor del seu import en metàl·lic.

 Cartell renova

Normativa de “Renova la teva biblioteca 2013”

“Renova la teva biblioteca” és una iniciativa de Muntanya de Llibres. L’objectiu és donar als clients particulars l’oportunitat de vendre els seus mapes o llibres vells, relacionats amb la muntanya o els viatges, a canvi de Vals econòmics per poder-ne comprar de nous.

1.Els clients que vulguin vendre material hauran d’omplir i firmar una fitxa amb les seves dades personals.

2.El material ha de trobar-se en bon estat. Muntanya de Llibres es reserva el dret a no acceptar material que no compleixi els requisits mínims.

3.El client és qui ha de marcar el preu dels seus llibres o mapes. En cas que ho desitgi pot demanar l’assessorament de Muntanya de Llibres.

4.Els llibres i mapes es posaran a la venda únicament de l’1 al 28 de febrer en una zona delimitada especialment per a aquesta activitat.

5.Un cop finalitzat el termini fixat, Muntanya de Llibres lliurarà a cada client un VAL pel valor dels llibres venuts. Aquest val tan sols es podrà bescanviar per material de Muntanya de Llibres. En cap cas es podrà demanar l’import del val en metàl·lic.

6.Els VALS caducaran en el termini d’un any. Passat aquest període perdran la seva validesa.

7.A partir del dia 1 de març, els clients hauran de recollir els llibres i mapes que no s’hagin venut. Si passats 31 dies els clients no han recollit el material, aquest passarà a ser propietat de Muntanya de Llibres.

 

Calendari

De l’23 de gener al 9 de febrer recollida de llibres i mapes.

De l’1 al 28 de febrer venda del material.

De l’1 al 30 de març recollida del material no venut.

 

 

Comparteix!

Ports de muntanya, pedalant a cada pàgina

gener 18th, 2013 | 0 Comments

Fanàtics del Tour i seguidors de mites omplen cada cap de setmana carreteres solitàries que porten a vegades a paratges inhòspits, i altres vegades a paratges bucòlics on els sentits es saturen de sensacions. Els últims mesos han aparegut tres llibres pels entusiastes del port de muntanya.

Gairebé com una marea silenciosa el ciclisme de carretera és un esport que compte amb una bibliografia gairebé nul·la. Internet ha omplert aquest gran buit i a permès aglutinar un seguit d’itineraris i cols que difícilment el paper pot substituir. Tot i això el paper, els llibres, no són un format perdut, oblidat, obsolet. Els llibres es reinventen i cada vegada s’editen productes més treballats i on la fotografia i la cartografia en són un complement bàsic i un valor afegit primordial.

D’aquest fet en tenim tres exemples publicats recentment.

Puertos míticos del Pirineo. Las mejores ascensiones del tour de France de Pere Gómez. Editorial Alpina.

Ascensiones míticas. 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Daniel Freibe, Pete Goding. Editorial Lunwerg .

Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears de Frederic Ràfols Barrufet. Editorial Cossetània.

El primer, editat a Catalunya , ressenya una travessa de tots els Pirineus buscant els mítics colls de muntanya que el Tour de France corona. Set  etapes que l’autor defineix com a aptes per tothom. Cada etapa porta una fitxa tècnica amb el desnivell, el quilometratge, cotes màxima i mínima. La descripció es complementa amb un mapa plastificat de cada etapa.

El segon, de gran format, radiografia 50 ports d’Europa. A cada fitxa s’explica la història del port, de la carretera i dels seus “guanyadors”. Un llibre ple d’anècdotes que està organitzat per altures. Comença pels ports amb menys altura final i acaba amb els de més alçada.

Tot el llibre és un immens mosaic de fotografies espectaculars que omplen les pàgines de colors i de sensacions.

Finalment la Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balear, és una obra gairebé enciclopèdica on es recullen fins a 900 ports de muntanya d’aquests tres territoris. L’autor avisa que en molts casos no són colls sinó pujades però per això tenen menys importància. De cada coll o pujada trobem una introducció, i un esquema amb la gràfica de desnivell i diferents informacions pràctiques.

Tots tres són imprescindibles a la biblioteca de qualsevol ciclista de carretera.

Comparteix!

El món del llibre i les gasolineres

gener 9th, 2013 | 0 Comments

La llibreria Catalonia abaixa la persiana. A partir d’aquesta noticia i per uns dies les llibreries i el sector del llibre serà tema de tertúlia i d’anàlisis al nostre país.

Fa un any a Tarragona es va fer el I Congrés de Llibreters. Van ser gairebé 3 dies de debat i formació que si més no van servir per posar sobre la taula diferents problemàtiques.

Un any després, la noticia del tancament de la Catalonia, no deixa de ser una més de les noticies negatives que han ocorregut durant aquest darrer any.

A Tarragona Muriel Casals, presidenta d’Omnium, demanava als llibreters que fossim dipositaris de cultura, d’obres de fons, de llibres emblemàtics.

Jordi Faré, editor de Cossetània, ens explicava que l’anar i venir dels llibres era un desastre econòmic ja que el logista cobrava per cada acció que realitzava.

Els llibreters ens queixàvem de l’allau de novetats, de l’e-book, i de mil coses més.

I un any després no he detectat grans canvis en el nostre món i per tant els problemes segueixen existint. En Jordi perd diners cada cop que jo li torno un llibre a Àgora. L’obra de Josep Pla és difícil de trobar per la Muriel ja que els llibreters no podem suportar econòmicament llibres amb poca rotació.

El món del llibre té un seguit de problemes endèmics que sembla que ningú vulgui acabar de posar sobre la taula i sobretot afrontar.

Estem vivint una crisi econòmica que afecta a tota la societat, especialment a la classe mitjana que ha sigut tradicionalment la base de la nostra clientela. Durant aquest 5 anys que portem de crisi els nostres clients han anat perdent poder adquisitiu. El llibre com a producte cultural, com a producte que no és de primera necessitat, ha anat caient de la llista de prioritats i per tant de compra. El tiquet de compra i el preu mitja dels llibres cada any baixa.

Estem doncs en un moment complicat.

Feta aquesta introducció m’atreveixo a plantejar grans problemes i petites solucions.

 

Els llibres són cars.

Sí. O no. Potser. És igual. Els nostres clients no poden pagar-los. Aquesta és la qüestió.

Els últims dos anys els preus han baixat. Avui un llibre que val 21,50€ fa 6 anys s’hagués venut per 25,50€ o més. Però no n’hi ha prou. Avui 21,50€ són MOLTS diners per una família que te dues canalles, i que la paga extra no arriba. I ja no parlo de la gent parada, amb hipoteques,…

Els nostres clients no entren a les nostres llibreries. I no entren per què no s’ho poden permetre.

El preu del llibre ha de baixar dràsticament. El nostre objectiu a curt termini és que els nostres clients tornin a entrar a les nostres llibreries.  

Guanyem-hi tots menys. Fem edicions més senzilles. Fem edicions amb tapa dura curtes i fem l’edició de butxaca pocs mesos després. No perdrem vendes. Recuperarem clients. Escoltem els nostres clients per que són qui més greu els sap no poder-nos venir a veure.

Josep Terradellas, de Casa Terradelles, deia fa uns anys, que havien facturat 500 milions d’euros venent “xuminades“. Doncs potser s’ha acabat allò de vendre pocs productes amb un gran benefici i caldrà vendre molt guanyant-hi molt poc en cada venda.

 

Som masses.

Sí som masses. Avui fins a 5 o 6 distribuïdors i subdistribuïdors m’ofereixen els mateixos títols. Hi ha infinitat d’editorials. Els llibres es venen a tot arreu.

Durant els anys de creixement econòmic, com a tots els sectors, es van multiplicar editorials, distribuïdors i llibreries. Avui tota aquesta estructura que es va crear és insostenible. Ja fa un parell d’anys que es van tancant llibreries, es van fusionant editorials, es van agrupant distribuïdors. Malgrat tot, crec que encara hi ha masses actors al sector. Han de tancar llibreries, editorials, distribuïdors i punts de venda absurds.

Les llibreries, les editorials, els distribuïdors són empreses. I les empreses han de ser rendibles. Les nostres són empreses culturals que tenen un plus que cal considerar. Malgrat aquesta singularitat, els números han de sortir per sí sols. I quan hi ha massa oferta per tant poca demanda… els números no surten.

Per tant, molts haurem d’abaixar la persiana, aparcat la furgoneta, parar les màquines. Això o reconvertir-nos.

De les llibreries en parlaré més endavant, però potser caldrà quedar-nos en un o dos logistes, potser els comercials hauran de tirar més de telèfon i Internet i menys de cotxe i dietes. Potser les editorials s’hauran de començar a posar d’acord en fer tirades conjuntes. Potser ens haurem d’acostumar a “compartir” els nostres estocs per tal d’optimitzar tota la cadena.

 

S’edita massa i a vegades massa dolent

Tothom s’atreveix a editar. Les editorials han d’editar molt per poder continuar fent girar la seva roda. Les autoedicions s’han convertit en una plaga que ens omple les prestatgeries de llibres, que no de cultura.

El sector ha d’editar menys i menys quantitat. Els llibreters haurem d’aprendre encara més a distingir els bons llibres i destriar que volem tenir a les nostres prestatgeries.

Tenim la sort que avui ens poden enviar un llibre en 48 hores. Que es poden fer edicions digitals ràpidament. Aprofitem-ho. Fem un pas endavant cap a la modernització estructural del sector.

 

Els llibres caduquen  

Un pastisser tindria una Mona de Pasqua a la botiga fins a mig agost, amb l’excusa que és molt maca i que és molt bona?

Doncs per què els llibres no caduquen? Els llibres, o la majoria de llibres, tenen data de caducitat. I no passa res! La majoria de llibres passen de moda, tenen un cicle de vida. Caduquen. I des de tot el sector s’ha de tenir present i ser valents. Sí un llibre no es ven en un determinat temps, per cada llibre serà diferent, s’ha de retirar del mercat. Primer es pot abaixar el preu, segon es pot saldar i tercer es destrueix. I en fem un de nou. Però no té sentit tenir magatzems, prestatgeries, palets plens de paper que no té futur.

O em direu que fins a la fi dels temps en Grey estarà de moda?

Amb les tècniques modernes, el llibre no es perd. Es pot reeditar quan calgui tornar-lo a reeditar.

 

Llibres de fons.

M’encantaria poder tenir tots els llibres que crec que són interessants a la meva llibreria. A més, tinc lloc de sobres. Però no tinc diners per tenir-los.

Enllaço amb el que deia abans. Els llibres que caduquen, a fer-ne pasta. Els bons llibres són els que s’han de conservar. A quin preu? Home doncs si jo faig de magatzem… Potser que el tingui en dipòsit, o amb descompte extra. I amb els programes de gestió que tenim, el dia que el vengui automàticament que me’l cobrin o sí el necesita una altra llibreria que tingui l’obligació de tornar-lo.

I no em digueu que és massa complicat. Més o serà abaixar la persiana i pagar els deutes.

 

Sector singular.

Som un sector singular. Estratègic. Som cultura.

Sí? Ho tenim tots clar?

Doncs busquem una formula per afavorir-lo. Creem una taula on es trobin solucions definitives. Però deixem de marejar la perdiu. Deixem d’excusar-nos amb aquest tema i solucionem el que el sector pot solucionar per si sol.

 

Reconvertir-nos o morir.

Jo vaig a tres gasolineres. Només en una hi “reposto” que deia el meu avi. En una hi compro les capsules de cafè i les pizzes el diumenge al vespre i a l’altra hi rento el cotxe.  Però per mi són gasolineres.

S’han reconvertit. Amb mi guanyen més diners venent-me altres productes que no pas gasolina. Però continuen sent gasoliners. Aprenent-me. De veritat que deixarem de ser llibreries per què venem llums de taula, reposa llibres, lupes, agendes,… i ja no parlo de les especialitzades que tenim la sort de poder-nos obrir cap a objectes encara més surrealistes de trobar en un temple de la cultura com una llibreria.

Les gasolineres han deixat de ser gasoliners per ser àrees de servei. Les llibreries han de deixar de ser llibreries per ser centres culturals. O una altra cosa! Cada llibreter sabrà que vol ser.

Ara recordo que fa uns mesos vaig parlar amb en martulino, que li dic jo.  Ell ha optat per no deixar de ser una botiga de música. No vol vendre ni samarretes, ni pòsters, ni res que no siguin vinils, cd i cassets. Doncs em sembla perfecte. Però ho ha decidit, després de reflexionar-hi.

Algú dirà que només vol vendre llibres. D’acord,  però que ho tingui clar. Que traci la seva línea de negoci i que miri sí és rendible, per què, siguem realistes, ningú li pagarà les factures sinó li surten els números.

 

Canviar el sistema.

Recordo que fa un parell d’any em va arribar tot un paquet, 12 llibres més o menys, amb les etiquetes d’una llibreria de Vic.  Aquells llibres havien fet 102 quilometres per tornar a la mateixa ciutat. Absurd.

Hi ha un acudit que diu que quan el món s’acabi les furgonetes d’en Fredy (el transportista que ens porta els llibres) encara voltaran 3 o 4 dies.

Tenim un problema greu. Aquí no tinc cap petita solució però tinc la sospita que la solució passa per “obrir” les nostres dades. A mi potser no m’agrada que la competència sàpiga quants mapes del Puigmal tinc. Però em sembla de rebut que el distribuïdor, en aquest cas el sistema informàtic, ho sàpiga. I que pugui “demanar-me” que en traspassi mitja dotzena a dos carrers més amunt.

Ja trobarem com fer-ho, però ens haurem estalviat 101,8km i això al final ho deixerem de pagar entre tots.

 

Cap negoci s’escapa d’aquesta crisi profunda que ens efecte. Cap. Potser tenim la sort d’estar en un sector estimat per la població. Que té prestigi. Que ha sabut trobar complicitats a la política i a la societat. Aprofitem-ho. Però posem-nos-hi davant nosaltres, no deixem que siguin els altres que reorganitzin el nostre negoci.

 

gasolinera

 

Comparteix!

La ciutat, la nova Targeta Urbana Vic i els altres actors de l’obra.

novembre 8th, 2012 | 0 Comments

Dimarts al vespre la sala de l’Auditori de la Caixa Manlleu de Vic es va omplir de comerciants per assistir a la presentació de la Targeta Urbana Vic.

Tots els assistents a la taula presidencial van coincidir en la importància del moment. Segurament no era per menys aquest entusiasme. CentreVic, Illa Comercial GAP, Remei Estadi centre de comerç i l’Ajuntament semblava que havien aconseguit coordinar esforços per fer néixer aquesta nova Targeta.

Resumint d’una manera ràpida, la Targeta Urbana Vic és una targeta de fidelització que es podrà utilitzar a tots els comerços adherits pertanyents a aquestes tres associacions. El funcionament serà independent per cada comerç però servirà la mateixa targeta. Cada comerç decidirà el tipus de fidelització. I tot complint estrictament la Llei de Protecció de Dades.

És una iniciativa pionera. Allunyada de pseudotargetes bancàries plenes de trampes i només avantatges per les entitats bancàries. Es tracta d’un pas endavant per diferents motius.

Primer per aglutinar en un sol projecte les tres associacions de comerciants de Vic. Segon, per simplificar als clients la fidelització als seus comerços habituals i tercer per fer-ho en un moment d’una crueltat econòmica important i generar il·lusió en el sector.

Però encara hi ha un parell de motius més. Un dels quals és que és una iniciativa pionera en identificar als nostres comerços veïns com a col·laboradors i no com a enemics. És l’inici per començar a construir una consciència de ciutat comercial lluny de la capelleta de cada botiguer.

I encara una cinquena raó. La targeta pretén anar més enllà. La Targeta Urbana Vic pretén ser una targeta de ciutat. Una targeta on la cultura hi sigui inclosa, l’Atlàntida per exemple. On els parquímetres hi puguin ser inclosos. On alguns serveis de l’Ajuntament hi siguin integrats, on la restauració hi tingui un paper important… Una targeta que traspassi el món del comerç.

Ahir a la presentació hi havia la Sra. Anna Erra, regidora de comerç de l’Ajuntament de Vic. Cal que ràpidament s’hi apuntin els altres actors de l’obra. Crec que el comerç crea i genera una activitat econòmica i social mai prou valorada.

No és cap secret que els carrers on l’activitat comercial és baixa o nul·la, són tristos, foscos a les nits. Les ciutats on el comerç no n’és una característica important és una ciutat sense vida. Els grans centres culturals és complementen amb oferta comercial. Les grans ciutats on les fires hi són un punt fort, gaudeixen de gastronomia i comerç de primer nivell.

Per tant en aquesta iniciativa s’hi ha de sumar la cultura, les fires, els mercats, la restauració, els museus, el turisme… I no només de l’àmbit públic, sinó també de l’àmbit privat.

Aquesta targeta serà un fracàs sí només ens la creiem els comerciants. Ho diguem-ho d’una altra manera. Aquesta targeta serà una bona targeta pel comerç però pot ser una molt bona targeta per la ciutat.

Que ningú es pensi que l’Atlàntida atraurà públic de fora sense poder complementar la seva oferta amb un passeig per les botigues de Vic. Que cap restaurador pensi a ampliar clientela forana girant l’esquena a les iniciatives del comerç. Que cap regidor cregui que les fires tindran èxit sense coordinar-les amb la resta de la ciutat. El comerç té clar que no som res sense els altres actors de l’obra.

Però sempre he cregut que cada actor pretén fer un monòleg davant d’un públic rendit als seus peus. Ignorant la resta de la companyia i fins i tot del director.

No diré que no s’hagin fet accions per combinar tots els actors.  Segurament molts d’aquests actors es creuen prou superbs per no escoltar ningú més. Gran error.

El Comerç de Vic s’ha posat al capdavant d’un projecte, més ambiciosos de la nostra història, com diuen des de CentreVic. Esperem sincerament que lluny d’aixecar enveges sigui capaç d’aglutinar tots els altres actors que conformen l’activitat socioeconòmica de la ciutat.

La ciutat, els nostres clients, i nosaltres mateixos ens mereixem posar-nos d’acord.

 

Xevi Cortacans

Comparteix!

Primer mercat de segona mà de GPS

juny 1st, 2012 | 0 Comments

Aquest any per primera vegada fem un mercat de compra-venda de GPS de segona mà. Tothom qui vulgui ens pot portar els seus GPS vells a la botiga i posar-los a la venda pel preu que consideri oportú. Des de Muntanya de Llibres exposarem els aparells al llarg de tot el mes juny i es preveu que es els interessats podreu trobar autèntiques gangues.

La iniciativa s’engega després de l’èxit aconseguit a les darreres edicions del “Renova la teva biblioteca”, on es podien comprar i vendre llibres vells. El funcionament de la campanya és el mateix però en comptes de llibres la temàtica són GPS. Tots aquells que vulgueu participar al mercat podeu portar el vostre material a partir d’avui a la llibreria. Els GPS han de funcionar i estar en bon estat, independentment de la seva antiguitat. Els diners obtinguts amb la venda dels productes no els abonarem en metàl·lic sinó en vals per poder adquirir productes nous d’electrònica de la llibreria. Aquests vals tindran un any de validesa i els podreu recollir a partir de l’1 de juliol, juntament amb el material que no hagi tingut sortida.

Una gran oportunitat per adquirir un aparell GPS en temps de crisi.

Us esperem a tots.

Si voleu més informació ens podeu trucar al 938850885 o passar-nos a veure!

Comparteix!

Edimburg

maig 4th, 2012 | 0 Comments

El bus de l’aeroport et deixa al bell mig de la ciutat. Arribis a l’hora que arribis i faci sol o plogui, és impossible que els edificis i l’ambient màgic d’Edimburg no et facin pensar “Vivint aquí, no m’estranya que la Rowling escrigués Harry Potter!”.

El centre és el lloc més turístic de la ciutat, però no perdreu el temps si us dediqueu a seguir la corrua de turistes que s’hi passegen. La Royal Mile n’és la columna vertebral, un carrer que va des del castell (una de les atraccions turístiques més importants) fins al Parlament escocès, passant per la catedral de Saint Giles. Sempre està plena a vessar de turistes i és el lloc ideal per apuntar-te a una visita guiada per la ciutat en qualsevol idioma i a canvi de la propina que et sembli convenient. Molt a prop hi trobareu el National Museum of Scotland, un museu de 5 plantes que pot ser l’excusa ideal per aixoplugar-se durant tot un matí o una tarda plujosa. Val a dir que tant el museu nacional com les galeries d’art (Scottish National Portrait Gallery o la Scottish National Gallery), totes al centre de la ciutat, són gratuïtes i realment interessants. Edimburg també és famosa per la literatura. Així que si us interessa, podeu visitar el Writers’ Museum o la biblioteca nacional (National Library of Scotland).

A l’altra banda de North Bridge, hi ha Calton Hill, un turó al final de Princes Street amb unes bones vistes de la ciutat i ple de monuments per als qui agradi la història. Princes Street i el paral·lel George Street que estan plens de botigues de tot i més. Així que si somieu caminar envoltats de botigues, ja sabeu cap on fer cap.

Però més enllà del centre de la ciutat, del castell, de la Royal Mile i de Princes Street, Edimburg amaga racons que a mi em sembla que no es poden passar per alt.

  1. Arthur’s Seat i Holyrood Park: A tocar del Parlament escocès (un edifici de l’arquitecte català Enric Miralles, inaugurat l’octubre del 2004) comença un parc amb uns petits penya-segats des d’on es poden fer unes fotos fantàstiques de la ciutat. Al costat, Arthur’s Seat és un volcà apagat d’uns250 metres d’altura. S’hi pot pujar caminant sense dificultat per tenir una bona panoràmica de la zona. Tot el parc val molt la pena i si t’hi endinses, s’esvaeix el soroll de cotxes i t’oblides que encara ets dins de la ciutat.
  1. PortobelloPortobello és un barri al costat de la platja. Es pot passar una tarda passejant pel passeig marítim o fer un cafè en una terrassa a prop del mar (si és que fa un bon dia!). S’hi pot arribar caminant, però és una excursió bastant llarga i no gaire bonica, o bé amb autobús tot aprofitant que per menys de 2 lliures pots gaudir d’una mitja hora de trajecte enfilat a la part de dalt d’un autobús de dos pisos!
  1. Water of Leith WalkwayWater of Leith és el nom del riu que travessa la ciutat, arriba de Pentland Hills i desemboca al mar al barri de Leith. Està vorejat per una via que es pot fer caminant o en bici. Normalment, l’excursió es comença a Leith i es continua cap al centre de la ciutat passant per barris com Stockbridge o Dean Village i es pot continuar fins a arribar al parc Pentland Hills. El recorregut és d’uns 20 quilòmetres en total però se’n pot fer mig en dues hores, des de Leith fins a la Gallery of Modern Art.

En el primer tram, The Shore (que era l’antic port) el riu és molt ample i hi ha alguns restaurants en forma de vaixells ancorats. Val a dir que és una zona poc econòmica però molt bonica per fer una cervesa al vespre en un dels pubs que tenen plataformes sobre l’aigua del riu.

  1. Dean Village: És un barri que sembla un petit poble al mig de la ciutat, amb cases de pedra al voltant del riu. Una bona idea és aprofitar la caminada per Water of Leith Walkway per arribar fins a Dean Village. És un racó increïble de la ciutat, val molt la pena!
  1. Botanic Gardens: Si esteu de sort i fa un dia assolellat, els jardins botànics són realment bonics.

 

  1. Barri de Leith és un ideal per fer un bon cafè o una pinta de cervesa. Una de les millors cafeteries de la ciutat, per mi, és Word of Mouth o Artisan Roasti a la tarda vespre podeu fer una parada a bars tan acollidors com Joseph PierceVictoria o Boda. Un pub autèntic el trobareu a Broughton StreetThe Barony Bar.
  1. Grassmarket: És la zona més turística pel què fa als pubs i locals nocturns i està situat just a sota del castell. Sol estar molt ple tant de dia com de nit i hi ha molts bars per a tots els gustos. Jo recomanaria Under The Stairs, i sobretot anar d’hora, perquè els caps de setmana és pràcticament impossible trobar una taula lliure a partir de les 10 de la nit. Si busqueu un lloc per menjar bé… potser la Toscana seria una destinació més apropiada! Però no podeu marxar d’Escòcia sense haver provat un bon fish and chips o uns haggis. El menjar més  autèntic el trobareu als pubs.

Si no en teniu prou amb això i totes les coses que descobriu tot caminant per la ciutat, també hi ha indrets a prop que s’han de veure. He triat els dos que més m’agraden, però n’hi ha molts per veure i la majoria molt ben comunicats amb transport públic.

Pentland Hills Regional Park: És un lloc fantàstic per anar a caminar (no espereu muntanyes altes, però).  Els turons estan situats al sud de la ciutat i tan s’hi pot arribar caminant o amb bici o bé agafar un autobús fins a Balermo o Penicuik.

North Berwick: Un poble pescador situat a 40 quilòmetres d’Edimburg. El poble en si és realment bonic i jo nus recomano una caminada per la platja, seguint la costa fins aAberlady. Si no us voleu moure del poble, podeu passar per l’Scottish Seabird Centre, un observatori d’ocells marins.

Comparteix!