COM CONVIUEN ELS OCELLS

Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d'aus salvatges. Viatgem fins als extrems d'Escòcia per contemplar un penya-segat que s'aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d'aus marines s'hi amunteguen, xisclen o s'esvaloten. Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l'Atlàntic i l'equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials. Com a membres d'una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d'ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc. Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s'ajunti? Com és que algunes aus són capaces d'actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d'un grup? MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.