A PEU PEL PRIORAT

Que queda d'aquell Priorat de l'any 1957? El temps s'ha endut moltes coses que afortunadament han continuat vives en aquest llibre. El que era una cronica de viatge, fidel a la realitat, ara es l'indret on ressuscita un món que pot semblar inventat.

Espinàs, que l'any abans havia estrenat la seva literatura de viatges caminant pel Pallars i la Vall d'Aran, va coneixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies. Aquest llibre va consolidar Josep M. Espinàs com a introductor en la narrativa catalana d'un genere molt personal que havia de seduir els lectors al llarg de llibres successius.

L'escriptor camina pel Priorat en el temps de la seva verema, i esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes, passeja per uns pobles on un foraster es una raresa i coneix una serie de curiosos personatges -el Batista, el Serenet, el Monget, el noi que a Gratallops escolta de nit Ràdio Moscou...- que en aquest llibre apareixen retratats admirablement.

Un text que ja es un clàssic de la literatura de viatges.