A PEU PER MURCIA. VALLE DE RICOTE

A la plaça de Cieza han muntat un escenari. I centenars de cadires. Un guàrdia explica: «Són para los jefes,
los subjefes y sus invitados.» Demà serà el Día de la Región. Josep M. Espinàs ha arribat a Múrcia.

L'aire d'una Espanya de postguerra -«plaza del 18 de Julio», trobaré en un poble- resisteix davant la Spain
turística, que escampa desenes de camps de golf per a anglesos.

Però a la vall de Ricote encara hi ha algú que es fa el vi, un pastor que dóna ordres a les cabres amb uns
crits estranys, i un home que s'ha autoanomenat el rei dels ganduls. Homes i dones que accepten que un
desconegut se'ls acosti. I a més el premien explicant-li les seves històries. I després dels camins que
pugen i baixen, l'arribada a un balneari. Un retrat de la condició humana, amb aquell toc d'ironia que és
propi d'Espinàs.

A peu per Múrcia és el vintè viatge a peu de J. M. Espinàs. Aquests 20 volums, amb tanta identitat d'estil i
de gènere, constitueixen una aportació excepcional a la narrativa literària.