AIXAFEM EL FEIXISME. CARTELL 70*50CM

La Fundació Reeixida ha rebut el permís de reproducció de l’icònic cartell de Pere Català i Pic:
85 anys després de l’edició de l’icònic cartell Aixafem el feixisme, editat pel Comissariat de Propaganda de la
Generalitat, la Fundació Reeixida en fa una reedició d’alta qualitat que compta amb l’autorització dels hereus
del seu autor.
El fotògraf Jordi Borràs reprodueix l’obra que havia estat amagada:
En aquesta ocasió se’n fa una edició impresa sobre un paper de 160gr, en format de 70x50cm i ha comptat
amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi
Borràs. De fet, cal posar èmfasis que l’original d’aquest cartell de grans dimensions que hem reproduït, va
estar amagat en una maleta de doble fons de Pere Català i Pic, per tal de preservar aquest treball de la
persecució dels franquistes.
Va ser després de la mort del seu autor, Pere Català i Pic, que el seu fill Pere Català i Roca va trobar ocult el
cartell plegat. Per tot el que significa aquesta obra, és la que des de la Fundació Reeixida hem volgut reproduir.
El projecte Memòria Nacional:
Aquesta làmina forma part del projecte Memòria Nacional en què treballa la Fundació des de fa anys, per tal
de treure a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al
centre de les seves vides.
Sempre a l’arrel:
De la mateixa manera que Reeixida va presentar públicament el 20 de novembre del darrer any el Mapa dels
Països Catalans amb el permís de reproducció per part dels familiars de l'editor Joan Ballester i Canals (1913-
1980) i el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-1976), essent des d’aquella data els únics distribuïdors
d’aquesta publicació, ara donen el segon pas amb la reproducció d’aquest històric cartell de 1936.
Per saber com s’arriba a la fotografia: El Comissariat de Propaganda
Barcelona, a finals de 1936, es constitueix el Comissariat de Propaganda, amb delegacions a Londres,
Brussel·les, Estocolm i París. Aquesta trepidant projecció exterior catalana i les seves accions d’agit-prop
tenien l’objectiu d’enfortir la moral al front i a la reraguarda contra el feixisme.
El cartell Aixafem el feixisme de Pere Català Pic, l’estatueta El més petit de tots, creat per Miquel Paredes (i
que la il·lustradora Lola Anglada després passa a paper en un conte) publicat en 4 llengües), els cartells de
Carles Fontserè, els noticiaris de Laya Film, la publicació de Nova Ibèria..., totes aquestes expressions creatives
i moltes d’altres van donar a la denominada revolució del bon gust, encapçalada pel seu cap, Jaume
Miravitlles. En aquesta iniciativa van participar-hi el poeta britànic David Gascoyne, el fotògraf Agustí
Centelles, l’hongarès Robert Capa, la seva parella fotògrafa Gerda Taro, tots ells difonent la imatge de la
guerra des de Barcelona i Catalunya, i irradiant-la arreu del món.
En destaquen l’extraordinària creativitat, la varietat de tasques, la seva visió genuïnament catalana, l’ús de
moltes llengües, i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, ampliant la difusió arreu del món.
Per explicar l’artista: Pere Català Pic
Català i Pic és un catalanista de primera hora: amb només deu anys funda una agrupació, Pàtria.
Amb dotze anys deixa els estudis, i comença a treballar al Banc Hispano Americà.
Després d’un viatge a Roma, comença la seva vocació de retra??sta.
És fundador i president de la secció de Fotografia del CADCI.
S’inicia com a retratista a Valls i, a més, es dedica a fotografiar monuments per a la Mancomunitat.
Funda a Valls, d’on és fill, l'agrupació d'Amics de les Belles Coses.
Militant d'Acció Catalana: nacionalista, republicà i crí??c amb la Lliga. Torna a Barcelona just després de la
proclamació de la República de Macià.
Es fa soci de l'Ateneu, és clar, on coneix Jaume Miravitlles. "L'anunci publicitari ha d'entrar veloçment per la
vista i, des d'ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n'adonem", teoritza.
El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l'esclat de la
Guerra dels Tres Anys (1936-1939), Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda; Miravitlles i
Català aconsegueixen donar-hi forma.
Català i Pic en serà el cap de la Secció d'Edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de con??ngut
republicà, internacionalista i transformador. Cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu
la famosa Auca del noi català, an??feixista i humà), àlbums gràfics, llibres... I és llavors, el 24 d'octubre del 36,
quan La Vanguardia publica el cartell ‘Aixafem el feixisme', creat una nit davant de Capitania amb el seu fill
Francesc. Però, compte!: sense cap missatge ni cap lletra. Nu. A pèl. Amb tota la força de la imatge. Un cartell
perfecte, com tota obra d'art, no necessita explicació.
Tanmateix, amb l'entrada de les tropes feixistes i no podent exiliar-se perquè té la família molt malalta, es
reclou a casa i es desfà de tot el material que pugui ser comprometedor. Els fills l'han de mantenir.
L'esfondrament de la seva vida és total i el context de la postguerra i les represàlies li fan molt di??cil la represa.
Però Pere Català i Pic és un lluitador que fa front a tota mena de dificultats i es refà novament. El 1956, quan ja
té seixanta-set anys, aposta per portar la fotografia a color de París i la casa Kodak. Després de quatre anys
d'anades i vingudes, aprèn noves tècniques fotogràfiques.
Mor el 13 de juliol de 1971.
Per saber el lloc i el dia de la fotografia:
Els fills del fotògraf Francesc Català-Roca i Pere Català Roca van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona
per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc (que aleshores tenia catorze anys) es van
dirigir a l'edifici de Capitania de Barcelona.
Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les
llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d'esquadra, aixecat
uns cen??metres per damunt de terra on reposava l'esvàs??ca. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una
imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda,
d’unes grans dimensions (70 centímetres d’ample per 1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en
un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial.