AMB LA RÀBIA AL COS

«El 1977, quan treballava al diari "Libération", vaig llegir que tancarien la Casa d'Educació Vigilada de Belle-Île-en-Mer. En realitat, es tractava d'un centre penal per a menors. Entre els seus murs alts, on d'entrada havien estat reclosos els partidaris de la Comuna, des del 1880 es reeducaven petits brètols de ciutat i lladregots de pagès, així com estudiants conflictius, nens abandonats i orfes. Els més joves tenien dotze anys. La nit del 27 dagost de 1934, cinquanta-sis nens es van escapar. Mentre els fugitius estaven envoltats pel mar, els gendarmes van oferir una moneda de vint francs per cada nen capturat. Llavors la gent es va llançar a la caça i van acorralar els fugitius als pobles, les platges i les coves. Tots van ser capturats. ¿Tots no: a la primera llum de l'alba, en faltava un. M'he posat en la seva pell i aquesta és la seva història. La història d'un nen maltractat que s'assembla a mi. La metamorfosi d'una bèstia nascuda sense amor, d'un nano furiós obligat a obrir els punys per agafar les mans esteses.»