ANALECTES DE CONFUCI

«Sóc un amant dels antics, un que s'afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s'ha après: que no és un goig, això?» A través de l'incansable amor a l'estudi caldrà anar construint l'home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «Els qui es dediquen a la política avui dia, "què tal són?" El Mestre digué: "Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi."»
Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme -la tradició espiritual central que des de l'antigor ha vertebrat la civilització xinesa-, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d'irradiació en l'Àsia oriental.
Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l'atzar, les Analectes ens ofereixen, després d'una lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada d'un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.