- Editorial:
- EDITORIAL GAVARRES
- Materia:
- Història local
- Idioma:
- Català
- ISBN:
- 978-5-12-496896-2
- Encuadernación:
- Mapa plegat
CADÍ PEDRAFORCA 36. FLEQUES I PASTISSERIES / GARONA NOGUERES 07. L'ESTIUEG AL PIRINEU
Fleques i pastisseries
El pa ha estat, i encara és, un element central de la nostra cultura. Els forns de pa, doncs, són molt més que un simple establiment. Són un servei bàsic i, en molts pobles, fins i tot són un espai de trobada i socialització. Precisament els forns i fleques, i sobretot les persones que els han menat i que encara ho fan en molts casos, són els protagonistes daquest dossier, així com també les pastisseries que durant dècades han endolcit la vida dels nostres pobles i ciutats.
Al llarg de 40 pàgines el monogràfic entra a linterior dobradors i botigues, espais que fan olor de pa acabat de fer, de coca, de nata, de xocolata
I el treball, és clar, també descrobreix els productes tradicionals que shi elaboren des de fa anys, alguns dels quals han fet fortuna més enllà del territori.
L'estiueig
Atractius com el clima o lentorn natural han fet que el Pirineu hagi estat, des de fa molts anys, un indret de gran interès per a visitants darreu. Quan encara no sexplotava lesquí com a element turístic lestació més concorreguda de lany era lestiu. En aquest dossier, justament, saborda aquest fenomen, el de lestiueig a les nostres comarques. Es parla dels primers estiuejants, dels canvis que va generar aquest esclat al nostre territori, dels hotels i altres allotjaments que els acollien, dels balnearis on anaven a prendre les aigües o de les activitats que feien: la piscina, les excursions, badar a la gandula
El monogràfic consta dun total de 23 pàgines amb testimonis actuals i daltres que es recuperen amb el blanc i el negre. Persones que han permès a molta gent provinent darreu aquesta manera destiuejar sense pressa. Un estiueig tranquil, pausat, contemplatiu i en algunes ocasions també benestant i a labast duna minoria. Un fenomen que, als territoris de la revista, va començar a finals del segle XIX i que es va allargar durant bona part del segle XX, amb el termalisme, la muntanya i -als territoris més meridionals- el sol i les platges dels pantans com a principals atractius.