COLTELLS

Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951)

Escriu poesia en forma de teatre (Do'm, Monòleg del perdó), amb forma d'article (El poble del costat), de forma de dietari (Diari d'Escània), agafant forma d'assaig (assagets, Intent de comentar-hi el poema d'en Joan Maragall 'Soleiada') i forma de poesia (Calç, Canaris fosforescents, El nus la flor…), a més d'un llibre amb sense forma (Uh). Darrerament ha recollit els poemes llargs (Plaça Raspall, etc.) al volum Soliloquis de nyigui-nyogui. Part de l'obra ha sortit en enregistraments amb músics com P. Comelade, F. Gasull, els Triulet o Don Simon & Telefunken, i té força difusió en persona en recitacions en tota mena d'àmbits. Al costat d'això, fa feina de literat amb estudis i edicions de Girbal Jaume, Vallmitjana, Vilacasas, Vinyoli, Verdaguer, Víctor Català i altres.

«Vaig escriure els Coltells el 1997, just quan havia tornat a instal·lar-me a Barcelona després d'uns anys a Berlín. Vam trobar un pis a l'extrema esquerra de l'eixample, com es veu en algun dels versos del llibre. També hi ha el retrobament amb el món escalenc de can Figueres, i el ròssec encara berlinès, i més coses. Els Coltells s'havien publicat el 1998 i ara els reprenc havent-hi fet uns quants retocs, petits i pocs. Hi he afegit una mica de puntuació, només una mica, en els casos en què una coma o dos punts ajuden a aclarir un punt. Amb els vint-i-pocs anys que han passat, hi ha dos o tres versos que parlen de coses que ja no hi són (com la sagrada família de quan era quasi tota de Gaudí) però la majoria són tan vigents o tan anacrònics avui com el primer dia».