CONVERGÈNCIA

Fundada a l'entorn de Jordi Pujol l'any 1974, Convergència Democràtica de Catalunya és una història d'èxit i fracàs. D'èxit perquè va governar la Generalitat durant vint-i-tres anys seguits, va posar les bases del que és avui l'autonomia catalana, va ser clau en la política espanyola i va liderar els inicis del Procés; i de fracàs perquè, de mica en mica, va anar perdent el poder acumulat durant dècades i, castigada per la corrupció, va col·lapsar com a projecte polític fins al punt de decidir la seva pròpia dissolució. Després d'això els partits que l'han succeït -el principal, Junts per Catalunya- no han assumit la seva pràctica política ni han defensat obertament el seu llegat; al contrari, han transformat els seus postulats ideològics fins a ser gairebé irreconeixibles. Núria Orriols Guiu, redactora de la secció de política del diari Ara, ha treballat durant més de dos anys entrevistant protagonistes d'aquesta història per donar resposta a tres qu?estions: a què es deu la mutació ideològica de Convergència; què la porta a la seva pròpia dissolució com a partit i quines són les claus de la transformació posterior d'aquest espai polític.

¿Metamorfosi o extinció?