CONVERSES SEGUIT DE FER LES CARTES

Llegits des de la perspectiva d’una quinzena d’anys després, aquests textos poden desvetllar encara un elevat interès per la seva plena actualitat, perquè s’hi reflexiona —des de poètiques dispars i tanmateix confluents— sobre l’escriptura, l’art, el valor de la cultura com a eina de canvi enfront del poder, sobre les formes de vida, la vigència o no de les avantguardes, i un llarg etcètera que no negligeix alguns aspectes personals dels autors.
Així, les veus d’Hac Mor i de Clapés responen alternativament a les qu¨estions que els són plantejades per l’altre seguint una norma que es va establir des del principi: les preguntes i respostes serien escrites sense corregir, a raig, sense temps per meditar-les. Tan sols a l’hora de lliurar el text a l’editor serien corregits els errors gramaticals i de mecanografia, els mots coixí o falques, la repetició reiterada d’expressions, etc.
El resultat és avui tan atractiu i potent com ho va ser fa més de quinze anys.