DECREACIÓ

En els seus darrers anys de vida, Simone Weil va centrar els seus treballs a reflexionar sobre la dissolució del jo, aquest «desfer la criatura que portem dintre». Per referir-se a això va encunyar un terme: «decreació». És sobre aquest concepte que Anne Carson construeix la seva prò pia Decreació, un llibre en què dialoga contínuament amb la filò sofa i mística francesa.
Per assolir aquesta dissolució de l'ego, Carson proposa una desconstrucció gradual de diverses formes d'escriptura. El llibret d'òpera, el guió de cinema, el poemari, l'oratori, la llista de tasques a fer o el diàleg entre un segrestador i la seva víctima só n alguns dels formats textuals que la canadenca pren com a matèria primera per barrejar-los i, mitjançant aquesta hibridació que és tan habitual a les seves obres, suprimir-los, deixant únicament l'essència, el «tu».

En aquesta tasca, Carson conversa, a part d'amb la mateixa Weil, amb un elenc extraordinari de pensadors —Homer, Safo, Longí, Samuel Beckett i Virginia Woolf—, elaborant així un treball de literatura comparada per emprendre aquest viatge cap al coneixement que la literatura manté des de temps immemorials i el destí del qual solament s'assoleix quan es dorm, durant l'únic moment en què la dissolució del jo està completa.
Decreació és, al cap i a la fi, una lloança al somni, als dorments que en el seudormir imaginen altres formes del que é s real, impossibles d'arribar a contemplar durant la vigília.