DES DELS CAIRATS

Cap per avall d’un somni, com ratpenats,
purguem la derrota des dels cairats
la visió cansada, hivernants alats
d’ànima ennegrida i arrenglerats.
Amb cada nit d’enllà del mas en runes
ve, acomboiada per manies nocturnes,
la memòria del foc i les espurnes
d’aquella llenya d’antigues fortunes,
un delit comú que creix en el·lipsi,
un afany notori, d’apocalipsi:
Tan de bo, com en el miracle egipci,
es morís el sol d’un atac d’eclipsi.



"Li agreixo que tingui aquest llibre a les mans. No m’em-brancaré a desplegar la cortesia que es mereix la seva tria perquè tenim poc temps, jo per incentivar-ne la compra i vostè perquè segur que té més coses a fer. Si ja se l’ha comprat, gràcies." (Francesc Bellmunt, al pròleg del llibre)