DONES MISTIQUES SEGLES XV-XVIII

En el seu missatge d'interioritat equilibrada amb la necessària acció exterior, totes les místiques reunides en aquest colom podrien fer seves les paraules d'una d'elles: «Déu no vol un cor trist. Vol un cor lliure i alegre».
(Maria Magdalena de Pazzi)

Des del segle XV fins al XVIII, el centre de gravetat de la mística es desplaça de l'Europa del nord als països llatins de la conca mediterrània: Espanya, amb santa Teresa, s'imposa com la terra mística per excel·lència. Però Itàlia s'il·lustra també amb dones com Caterina de Gènova i Maria Magdalena de Pazzi, i l'espiritualitat francesa irradia amb dues dones molt diferents, Maria de l'Encarnació i Madame Guyon. Aquest corrent espiritual accentua interioritat i li dóna prioritat sobre els aspectes externs de la fe. Encara que el model teresià preval, cadascuna de les grans figures reunides en aquest llibre elabora una espiritualitat original, marcada pel segell de la seva experiència singular de la presència de Déu.