EL CEL DE MITJANIT

L’Augustine, un astrònom brillant, ha dedicat la vida a l’estudi de les estrelles. Durant la seva darrera investigació en un centre de recerca de l’Àrtic, arriben notícies d’un esdeveniment catastròfic. Els científics es veuen obligats a evacuar, però l’Augustine es nega en rodó a abandonar la seva feina. Poc després que els altres se n’hagin anat, descobreix que de manera inexplicable, l’Iris, una nena d’uns vuit anys, s’ha quedat allà. I de cop s’adona que la ràdio ha callat i no hi ha cap freqüència que els doni senyals de vida enlloc. Estan sols.
Al mateix temps, l’astronauta Sullivan es troba a bord de la nau espacial Aether en el seu vol de retorn de Júpiter. Són els primers éssers humans que han arribat tan lluny en l’espai, i la Sully, gràcies a l’èxit de la missió, ha aconseguit sentir-se compensada pels sacrificis que li va costar formar part de l’equip: el seu matrimoni i la relació amb la seva filla. Fins ara el viatge ha estat un èxit, però quan la comunicació amb la Terra es talla inexplicablement, els astronautes comencen a dubtar de tot.
A mesura que l’Augustine i la Sully s’adonen que els espera un futur ple d’incerteses i de profunda solitud, es veuen obligats a afrontar les decisions vitals que han pres i a trobar la manera de viure amb les conseqüències.
Amb una prosa immersiva i absorbent, aquesta novel·la inoblidable posa els seus personatges al límit per explorar què és el que de debò importa. Una oda a l’amor, a la necessitat de connexió humana i a les possibilitats de redempció.