EL CÒNSOL DE BARCELONA

Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.

«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».


Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.