EL MÓN D'AHIR #19

De Barcelona estant, les illes Balears són un conjunt de tòpics que renovem cada estiu (si la pandèmia ho permet) amb visites en què fem el turista, el viatger o el pelegrí; parlem de ses illes amb un accent impostat que fa riure els illencs; evoquem el passat comú, la cultura compartida ara en seriós perill de retrocés, i ens extasiem amb la bellesa del paisatge i el sant embadaliment que Rusiñol atribuïa als indígenes. Però ens queda molt per saber i conèixer. Ho podem fer gaudint de la magnífica producció literària insular en català, molt dignament representada en aquest número pels Pons, Riera, Alzamora, Manzano, Ramis i companyia. Però també ens hi podem apropar capbussant-nos en el passat d’unes illes que van entrar en la Història llançant pedres; que han estat companyes de viatge de Catalunya durant segles; que són tan catalanes de llengua com genuïnes en la manera d’entendre la vida. La insularitat, al cap i a la fi, és un fet decisiu. El més decisiu de tots, per als illencs.

Esperem de tot cor que aquest número interessi els lectors balears i els animi a formar part de la comunitat d’El Món d’Ahir. Però anhelem amb el mateix delit que els nostres lectors i subscriptors catalans i valencians aprofitin aquesta oportunitat per llegir una colla de textos interessants que els mostraran una altra cara del passat i del present d’aquestes illes que formen part del nostre horitzó geogràfic i mental.