EL MÓN D'AHIR #21

Inaugurem 2022 amb el número 21 d’El Món d’Ahir, aquesta vegada dedicat a la infància. Aquest és el primer número de la col·lecció d’enguany, i ve acompanyat d’un redisseny de la revista de la mà de RUN design, i una nova secció on podreu conèixer més els autors i autores que hi col·laboren. En aquest cas, podreu gaudir amb els articles d’Albert Om, Empar Moliner, Ariadna Trillas, Miqui Otero, Míriam Cano, Àlex Gutiérrez, Raquel Ricart, Gregorio Luri, Lucila Mallart, Guillem Martínez, Agnès Rotger, Xavier Antich, Joan Fontcuberta o Anna Juan Cantavella, entre d’altres.

Aquest és un extracte de l’editorial de Toni Soler:

“Quan Rilke va dir que la pàtria de l’home és la infantesa estava dient,
en certa manera, que tots som presoners de la nostra història personal,
de la mateixa manera que la humanitat sencera és deutora del seu passat. És habitual que ens referim als diversos períodes històrics com a «edats»,
i que observem els nostres ancestres de la prehistòria amb un cert paternalisme, com si fossin adolescents que no coneixien encara el cinisme, l’avarícia i les males arts de les societats posteriors —és a dir, «adultes»—.

Així mateix, en la història de la humanitat els nens i nenes han estat tractats gairebé sempre com a persones incompletes, com a projectes de persona, sense drets ni necessitats específics. De fet, per al gruix de la població tenir fills era un luxe que només es veia compensat si els nouvinguts podien ajudar a portar diners a casa, com més aviat millor. La canalla era força de treball (la classe dels proletaris deu el seu nom al fet que els fills eren la seva única «propietat»), objecte de compra i venda, o d’abandonament, en cas que els pares no poguessin fer-se’n càrrec. L’educació era un privilegi de les classes altes. I fins i tot en els ambients més acomodats, els infants estaven massa sovint sotmesos a l’arbitrarietat de l’autoritat paterna. És per tant força arriscat pressuposar que la majoria dels adults, al llarg de la Història, han enyorat la seva infantesa.”