
- Editorial:
- TUSHITA EDICIONS
- Año de edición:
- 2021
- Materia:
- Assaig
- Idioma:
- Català-Castellano
- ISBN:
- 978-84-123117-4-7
- Páginas:
- 184
- Colección:
- Cavalls de Vent
EL "POTSER" COM A PUBLIC [CAT-CAS]
PEREJAUME
Ja hem parlat de la preservació de públics variats, com més modestos i diversos, millor. A banda de variats, també és útil de procurar-nos els públics més pròxims, els més presencials, els més extremadament immediats, a fi de sorprendre la vida ignorada que hi ha, damagat de qualsevol platea convencional, a recer de qualsevol ostensible expectació, convençuts que, enllà o ençà delles, el món no sacaba pas. Si hi reeixim, molt més que no pas a un públic, el creador més aviat sentirà que sadreça a una possibilitat, a una germinació, a una potencialitat de públics. És més, dependrà de la seva pròpia força creativa que aquesta possibilitat arribi a fer-se gairebé infinita. ¿O és que només hem de considerar, com a públic, un públic dhumans vius?¿Que potser, a lhora de crear, no hi ha ja plantats davant nostre aquells que encara han de néixer? ¿I els autors que ens han precedit: no hi ha, gairebé presencial, en cada decisió nostra, un públic dautors morts? I, encara, a banda dallò estrictament humà, ¿no és concebible un públic mineral?, ¿un públic botànic?.
Juny de 2020. L'artista Eugenio Ampudia presenta lespectacle «Concert pel biocè» al Gran Teatre del Liceu, a lestrena del qual hi assiteixen, palplantats, 2.292 plançons darbres asseguts còmodament a les butaques. Un quartet de corda interpreta la peça de Puccini, Crisantemi. La BBC en parla amb grans elogis: Que original!... Però resulta que lany 2015 lartista Perejaume ja havia realitzat una escenografia molt, molt semblant (en aquest cas amb plançons darbres autòctons) per il·lustrar el cartell del 29è Festival Castell de Perelada; i quatre anys més tard, el 2019, per cloure la Biennal del pensament del CCCB es va presentar, dit amb paraules de Perejaume «una peça escènica amb públic humà confrontat a un públic forestal.» El mateix any apareixia editat en una edició molt petita de lInstitut dEstudis Ilerdencs el text El «potser» com a públic, en què, diu ell «reflexiono explícitament sobre la possibilitat dels arbres i les plantes com a públic. Tot i que el text és anterior a ledició del llibre, inclou una imatge de la instal·lació del CCCB.» Díes més tard que Ampudia realitzés el seu espectacle, Perejaume va escriure un article-carta oberta («Viver») adreçat «als mateixos mitjans que havien amplificat aquest concert» on exposa el seu punt de vista.
Aprofitant lestirada de la polèmica però especialment tenint en compte que ledició anterior no havia arribat al gran públic, doncs era una edició no venal de 100 exemplars, ara Tushita edicions reedita en una nova versió la versió catalana del text El «potser»com a públic i en fa una edició bilingüe amb la versió castellana (El «quizá» como un público»), amb una acurada traducció a càrrec dOrlando Guillén.