ESPERIT DE VI

La memòria, a més a més de ser selectiva i totes aquestes coses que se’n diuen, sovint és capritxosa i fa que els infants que han arribat a vells no puguin mantenir una idea prou clara de quan ni com van començar els esdeveniments que els han restat impresos: fets que deuen ser prou importants per a no haver estat oblidats, episodis que fins i tot deuen haver marcat d’alguna manera la personalitat d’aquell que els va viure de nen. La nostàlgia és el remordiment que resta després del record.” Són paraules de l’escriptor Joan Rendé Masdéu (Barcelona, 1943), que semblen justificar la tria de l’autoficció per encarar-se a la qüestió de la memòria. No pas a les memòries, com a gènere literari. Ja ho va fer amb Ballaven el black-bottom, en què novel·lava l’esquinçament que la guerra del 36-39 havia causat en la seva família materna, i ara ho torna a fer amb els records de la seva infantesa a la Conca de Barberà, on va ser trasplantat com un cep a poca edat, un volumet deliciós titulat Esperit de vi, que forma part de la col·lecció Envinats, de l’editorial Vibop. “La fantasia uneix trossos d’experiències en un llibre que conté una part important de les memòries. Allò que humilment sé, que no és gran cosa”, confessa Rendé sobre aquesta autoficció de cultura i agricultura.