Faci'm oblidar el bosc és la crònica d'un viatge als inferns del dolor, la malaltia, els medicaments i les teràpies per anestesiar-se de les ferides que causa la ferocitat de viure. Una recerca no sempre esperançada d'un aixopluc espiritual, material, humà. La veu poètica arriba al centre exacte esmolat del dol i la devastació, i des d'allà emprèn el retorn (amb escepticisme i un punt d'ironia) en direcció a un lloc des d'on sigui possible, potser, rescatar el desig.
El llibre ens arriba després de set anys de silenci poètic i és el poemari més nu, colpidor i lacerant de Sònia Moll.
«Escrigui, vostè que en sap»
aconsella el terapeuta.
Com li dic que ja no escric cap vers
si no m'hi va la vida
i no m'hi va: en vinc
pesadament i lenta
cada dia un poc més lluny
de tot el que l'anomena.
