FER-NE VUITANTA

Arribat a la vuitantena, comença a ser difícil pensar en el futur. «Proveeix per a l'esdevenidor» és una frase que la saviesa popular empra sovint a les rondalles i els refranys que expliquen la necessitat de preveure per a l'endemà. Però a una edat avançada, encara que les il·lusions siguin moltes i innúmers els projectes perquè el delit i les ganes de devorar la vida són inexhauribles, la solidesa del passat acumulat trontolla, amenaçadora, damunt el present amb una certa feixuguesa. Se'm va acudir, doncs, que seria curiós fer un llibre que em permetés d'aplegar un àlbum d'estampes i d'imatges dels camins per on he transitat i del jo que he estat per tal de tenir un petit recorregut autobiogràfic, amb una foto per any.