«L'antologia Jo tinc una mort petita recopila mostres de poesia catalana a cavall dels segles XX i XXI, tot abastant poemes escrits des del 1931 fins al 2025 [...]. El títol fa referència a uns versos colpidors d'Estellés que no poden il·lustrar millor el volum: «Jo tinc una Mort petita, / meua i ben meua només. / Com jo la nodresc a ella, / ella em nodreix igualment». El plantejament de l'antologia és el d'unir les poètiques d'una sèrie de noms indiscutibles de la poesia catalana amb altres que no estan tan consolidats amb un fil comú: la pèrdua d'un ésser petit.»
Perdre una criatura durant l'embaràs, el part o la primera infància és una experiència dramàtica i dolorosíssima. Quins poetes n'han parlat? Les pèrdues gestacionals van lligades indefectiblement a l'experiència femenina i han estat infrarepresentades al llarg de la història de la literatura. Si li sumem l'ingredient tabú de la mort, aquest tema esdevé un oceà gairebé innavegable. La poeta Anna Gual s'hi ha submergit i el resultat és una antologia alhora lluminosa, lacerant i sanadora.
