L'HOME DE LA BATA VERMELLA

L'estiu de 1885, tres francesos -un príncep, un comte i un metge- van viatjar a Londres per amarar-se de cultura anglesa. El metge, Samuel Pozzi, era un ginecòleg pioner i lliurepensador que atenia dames de l'alta societat i duia una vida privada massa coneguda, i massa escandalosa. Quatre anys abans John Singer Sargent n'havia pintat un retrat extraordinari. La fascinant vida de Pozzi, «l'home de la bata vermella», va coincidir de ple amb la Belle Époque, quan les classes benestants competien en glamur, ostentació i, sovint, extravagància a la recerca del plaer, la bellesa o el reconeixement social. Llavors París era una festa, un formiguer d'artistes, escriptors i intel·lectuals que maldaven per destacar. Enginyós i entretingudíssim, el nou llibre de Julian Barnes és un cant d'amor a la cultura francesa, com ho va ser el seu primer èxit internacional, 'El lloro de Flaubert', i està poblat de personatges populars encara -Bernhardt, Wilde, Proust- i d'altres avui injustament oblidats, com Montesquiou o el mateix Pozzi.