L'HOME QUE PLANTAVA ARBRES

L'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una vall despoblada i àrida de la Provença. Bouffier dedica la seva vida a plantar arbres, un per un, amb paciència i constància, transformant completament el paisatge al llarg dels anys. El desert es converteix en un bosc frondós, ple de vida, i la regió es torna habitable de nou.

El relat és una meditació sobre la paciència, la perseverança i l'efecte dels petits gestos, i mostra com un home, amb constància i amor per la natura, pot canviar el món sense reconeixement ni recompensa. És un homenatge a la natura i a la capacitat humana de crear vida i esperança.

Un home solitari. Un paisatge despoblat. Una vida dedicada a la paciència i a la natura.