LA DESOBEDIENCIA CIVIL

Per a Henry David Thoreau (1817-1862) és una evidència que hi ha lleis que són injustes. ¿No és l'esclavitud perfectament legal endeterminats llocs i moments? Sovint es planteja, doncs, un conflicteentre llei i consciència: ¿estem obligats a obeir sempre la llei?,¿hem de continuar obeint-la, en contra de la nostra consciència, al'espera que sigui reformada d'acord amb els procediments previstos?Aquesta via raonable podria ser la idònia sempre que el governestigués disposat a «anticipar i oferir reformes». Però ¿i quan no ésaixí? ¿No és aleshores legítima la transgressió immediata de leslleis, almenys si és per mitjans pacífics?


Aquesta és una deles reflexions que el lector trobarà a La desobediència civil (1849),obra d'un activista, que a la vegada és escriptor i filòsof. Aquestaedició posa en les seves mans l'escrit rotund i apassionat que hatingut un impacte polític i moral decisiu en figures com Tolstoi,Gandhi i Luther King, i, en la seva anotació, eines suficients perefectuar la lectura curosa que sens dubte Thoreau mateix desitjava per a les seves obres.