LA LLADRE DE LLIBRES

Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d'una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial. La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrarel seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d'una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann -potser el personatge més encantador de la novel·la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumadorempedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani. Una història inoblidable i emocionant. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador-narradorexcepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa.