LA MATERNITAT D'ELNA

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró,1958) és historiadora. Ha fet incursions en la creació literària en forma de petits relats i en articles de premsa, però la seva veritable vocació és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país. La maternitat d’Elna (Ara Llibres) és el seu primer gran treball publicat sobre investigació històrica.

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.


Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit . Quan es rendia de

tant plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara

estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol,

enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li només el caparró. L’arena li feia de manta.

Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només el fet de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern

ja em desesperava.

Mercè Domenech (Portbou 2004)