LA NIT DEL CAÇADOR

Durant els anys més crus de la Gran Depressió americana, Ben Harper, un pare de família cansat de viure en la misèria més absoluta, decideix assaltar un banc, però, com sol passar en aquests casos, no triguen gaire a enxampar-lo, i és jutjat i condemnata mort. Mentre espera el compliment de la sentència, comparteix cel·la amb Harry Powell, un enigmàtic personatge que anomenen el Predicador i que duu tatuada en una mà la paraula «amor», i en l’altra, «odi», i que no para de burxar-lo perquè li digui on ha amagat el botí, encara no recuperat. Poc després del compliment de la sentència d’en Ben, penjat a la forca sense haver revelat mai el seu secret, el Predicador surt de la presó i decideix encaminar-se cap al poble
on malviuen la seva vídua i els seus dos fills, convençut que algun moment sabrà guanyar-se la seva confiança. I efectivament, la vídua d’en Ben, desitjosa de trobar suport en algú, congenia amb el Predicador i acaba casant-s’hi, sense ni sospitar que el fervorós Harry, aquell que creu un home de Déu, ha estat empresonat diverses vegades, i que pesa sobre la
seva consciència més d’un assassinat.

Extraordinària combinació de realisme social i faula gòtica, La nit del caçador deu el seu encant aterridor tant a l’estranya atmosfera que sap crear Grubb, enrarida i onírica, com al seu suspens pervers, propi de la millor novel·la negra americana de l’època. «Aquesta és una història brillant, amb un crescendo narratiu perfecte, que infon en el lector por i pietat alhora…». Times Literary Supplement

Davis Grubb (Moundsville, Virgínia, 1919-1970) és autor de desenes de narracions i de vuit novel·les, entre les quals destaquen especialment La nit del caçador i Fool's Parade, totes dues amb remarcables versions cinematogràfiques. La interpretació de Robert Mitchum com a Harry Powell a La nit del caçador resulta encara avui una de les més aterridores de la cinematografia americana.

«Una novel·la excepcional que ha donat lloc a una pel·lícula
també excepcional, tot i que, per fer honor a la veritat,
hem de dir que el llibre és encara millor que la pel·lícula.»
(Maggie Gee – Times Literary Supplement)