LÀPIDA

Làpida és aquell pes mascle que t'esclafa i la molsa-dona que t'estira terra endins. És el vent que entra per les clivelles de la pedra i és el crit que no saps fer (encara). La gespa tova, molla, et xucla, i la pedra t'ofega, et pesa i l'has de digerir. Sota la làpida, puja la pluja de sang de l'úter i s'escampa com un crit. Damunt de la làpida, cignes volen cap al nord i sobrevolen la poeta morta en un repic incessant de campanes.



i escorrancs

tallats en el foc fred



per l'aigua exhausta de les dones

i els rius perduts dels homes.