LLENGUA I IDENTITAT NACIONAL

En moments de feblesa, el nacionalisme espanyol sospira amargament. Però quan se sent fort, anhela posar fi a l'anomalia catalana. Si bé no ho ha aconseguit, hi ha fet avenços significatius. Un dels més importants és el d'haver imposat el seu relat. I si per sortir victoriosos d'un enfrontament dialèctic, cal no assumir el marc mental dels adversaris, els catalans hem caigut en el parany de quatre grapes tot desatenent aquesta premissa. Fins i tot en els anys en què al Principat una bona part de la població ha fet sentir el seu desig d'independència, la retòrica hegemònica del sobiranisme s'ha impregnat d'una tonalitat inequívocament espanyola. En restringir, per exemple, la reivindicació nacional a les «quatre províncies», en naturalitzar el castellà com una llengua catalana o en marginar les referències als drets històrics i al dret a existir amb plenitud i llibertat. Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzador motivat per l ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble.