NO A LA MAT. AQUÍ, ELS GEGANTS S'ENTERREN

Davant de la MAT, al peu de l'Albera, catalans del Nord i del Sud s'alçaven per dur a terme una extraordinària i llarga revolta ciutadana i militant. El llibre la documenta, del 2001 al 2016. dues empreses poderoses de França i d'Espanya van ser obligades a recular i a enterrar llurs gegants d'acer.

Perpinyà va ser l'escenari, l'any 2001, de la signatura de l'acord entre els estats francès i español per crear una nova autopista elèctrica. El projecte és espaterrant: una línia de molt alta tensió, sostinguda per torres d'acer de 60 metres d'alçada, i ha de deixar una enorme cicatriu per les dues bandes de Catalunya al llarg de desenes de quilòmetres, entre els municipis de Baixàs, a la banda nord, i Bescanó, a la banda sud. encara que hagi de passar per sobre del Pirineu. Encara que sigui a costa de curtcurcuitar els habitants d'aquests territoris...

La MAT, com s'acabarà anomenant, havia d'assegurar la interconnexió de tot un continent. S'havia d'enllestir en un temps rècord. Només havia d'afectar unes pobres desenes de milers d'habitants del rerepaís, en tot just unes desenes de quilòmetres quadrats. Però no comptaven amb la tossuderia catalana.

Tot un país sencer entrava aleshores en resistència.

Davant d'aquests gegants d'acer, al peu de l'Albera, catalans del Nord i del Sud s'alçaven per dur a terme una extraordinària i llarga revolta ciutadana i militant. Del 2001 al 2016, van rebutjar qualsevol compromís i, per primera vegada a la història, dues de les empreses més poderoses de França i d'Espanya van ser obligades a recular i a enterrar llurs gegants.