PANDORA AL CONGO

Pandora al Congo, un admirable exemple d'arquitectura novel·lística, confirma les expectatives que milers de lectors han dipositat en Albert Sánchez Piñol.
Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L'estiu de 1914 jo tenia 19 anys... Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d'haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l'entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l'Àfrica, amb l'esperança que el llibre pugui ser útil pera la seva defensa. La història avança en dos escenaris molts contrastats: d'una banda, vivim la convencional societat anglesa de la pensió de la senyora Pinkerton; de l'altra, l'acció trasllada el lector a un llunyà racó de selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat. Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l'autor s'emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.