PEP GUARDIOLA

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d’aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als reis. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l’escola, en Pep és aplicat i bon minyó. S’envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça, s’enyo¬ra una mica però aviat empeny el món amb peus i cames.
Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l’altre banda de l’Atlàntic. El migcampista actua sempre d’indiscuti¬ble cervell que dibuixa les jugades sobre el terreny. Tossut i llest, hàbil i auodidacte, obsessiu i perfecconista, es fica al cap que serà entrenador i vet aquí com fins i tot el The New York Times ja parla del “Barça de Guardiola”. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach, però l’amistat amb David Trueba és còmplice i total.