QUI POT COMPRAR O VENDRE EL CEL, LA FORÇA DE TREBALL O L'ESCALFOR DE LA TERRA?

Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat. Pròleg del llibre a càrrec de Josep Manel Busqueta


TÍTOL Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra?
AUTOR Diverses autores
PRÒLEG Josep Manel Busqueta
PÀGINES 312 pàg.
ISBN 978-84-944954-5-8
COL·LECCIÓ Urpes
CORRECCIÓ Núria Riera




SINOPSI ::
Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la terra? Es preguntava el cabdill Seattle, l’any 1855, davant la voluntat del president dels Estats Units de comprar-li les terres. El 1994, en plena època d’èxtasi neoliberal, Ralph Miliband alertava que l’ethos del capitalisme havia penetrat tan profundament en tots els aspectes de la vida i el pensament de les nostres societats, que així com antigament es considerava que el treball d’esclaus era «natural», avui considerem que el treball assalariat és «natural».

Aquest llibre és una antologia de textos d’anàlisi, entrevistes i relats, antics, moderns i contemporanis, sobre dos puntals del sistema capitalista patriarcal: la propietat privada i el treball assalariat. Per repensar, qüestionar i criticar. Però també per recordar lluites i per ajudar-nos a concebre un futur on el socialisme feminista i l’ecosocialisme no siguin simples abstraccions idealistes, sinó realitats materials de gestió i distribució justa del treball i la riquesa.

AUTORES::
Ralph Miliband, Edward Bellamy, Gran Cabdill Seattle, Humberto Cárdenas Motta, Gustavo Duch, Josep Ribera, Karl Marx, Franco Solinas, Giorgio Arlori, Voice of industry, Miquel López Crespí, Robert Kurz, Paula Bannister, Alizia Stürtze, Antoni Domènech, Lenin, Albert Sales, Arnau Carné, Maria Colera, Silvia Federici, Carla Alsina Muro, Francesc Ferrer i Guàrdia, Alba Carosio, Michael Lebowitz, Josep Cònsola, Rosa Luxemburg, Ernesto Guevara, Joan Planas Serra, Renán Vega Cantor, Javier Sánchez, Patricia Dopazo, Domitila Chungara i Luis Britto Garcia.

PRÒLEG


Josep Manel Busqueta (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) és un pastisser, economista i escriptor català, membre del col·lectiu Seminari d’Economia Crítica Taifa. Va participar en tasques d’assessorament al govern veneçolà durant els darrers mesos del mandat d’Hugo Chávez. A partir d’aquesta experiència ha publicat diversos articles sobre l’evolució del procés revolucionari bolivarià en mitjans de comunicació com La Directa, Diagonal, Revista Catalunya, Illacrua, ONGC i La lletra A. Des de l’economia crítica i el marxisme ha estudiat i popularitzat les teories de la crisi, les qüestions del cooperativisme, la sobirania econòmica, exercint així una tasca divulgadora arreu dels Països Catalans. L’hora dels voltors, la seva primera obra en solitari, fou considerat el segon llibre de pensament crític més venut al sud del Principat de Catalunya durant la diada de Sant Jordi de 2013. De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà com a número tres de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya. El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l’escó d’acord amb el pacte entre de Junts pel Sí i la CUP. Entre les seves obres publicades podem destacar també: Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emergència, amb Pau Llonch (Icària, 2014)

COL·LECCIÓ: Urpes, les armes del tigre
:::
urpes“Urpes (les armes del tigre)” agrupa les obres en format d’assaig escrites per analitzar, criticar i subvertir l’ordre de la selva, de la nostra societat.

Redactades des d’un escriptori sota la llum d’una espelma, des d’una biblioteca plena d’enciclopèdies, des d’un campament guerriller al mig de la selva, davant l’ordinador en un pis de la metròpoli… Aquestes són les armes per dur a terme un combat intel·ligent. Són les urpes per esquinçar les lleis, normes i directrius que s’interposin en el camí de la lluita. Perquè “sense teoria revolucionària no hi ha pràctica revolucionària”, ens cal esmolar les urpes.