ROC DE QUER. RELATS DELS PIRINEUS

Roc de Quer (‘pedra de pedra’) és un d’aquests dobles topònims típics dels Pirineus, com Vall d’Aran (‘vall de la vall’) o Pont de Suert (‘pont del pont’). Roc de Quer també és una expressió popular de la Seu d’Urgell i és en aquest sentit que el fem servir com a títol del recull de textos (relats, contes i experiències personals), escrits amb motiu de la XV Trobada d’Escriptors catalans i occitants a l’Alt Urgell, l’estiu del 2008: Pep Coll, Maite Salord, Joan-Claudi Fôret, Isidre Domenjó, Antònia Escala, Josep M. Sala-Valldaura, Aurelià Lassaca, Joan-Loís Lavit, Albert Villaró i Sergi Javaloyès, entre d’altres.
Roc de Quer centra el seu àmbit d’acció en la geografia que va d’Organyà a la Seu d’Urgell, amb el majestuós Cadí com a teló de fons i una temàtica àmplia, que va de l’experiència de la pròpia trobada, amb contes sobre antics oficis, com els tractants de bestiar; vells costums, com el d’aprofitar els aplecs religiosos per maridar pubilles i cabaleres; històries de rectors i margendones; el relat històric d’uns fugitius de la Revolució Francesa, ara que “els dimonis s’han emparat per sempre més de França”, i la divertida peripècia de dos guàrdies civils reconvertits en mossos d’esquadra a punt de jubilar-se, als quals encomanen vigilar la trobada d’escriptors que és l’origen i el nucli d’aquest recull que presentem.