SANT PERE DE CASSERRES O LA PRESÈNCIA DE CLUNY A CATALUNYA

Sant Pere de Casserres és l'únic monestir benedicti osonene. Ocupa el lloc d'un antic cas tell, acompanyat d'una església, que protegia un petit sector entre la Plana i l'inici del Cabrerès, per on passava l'antic camí de França.

Perduda molt aviat la funció original, el 1005 la vescomtessa Ermetruit decidí fundar-hi un monestir benedicti.

Ben aviat la crisi general de la segona meitat del segle XI afectà el cenobi, que el 1079, rebui xat a condició de priorat, fou unit al gran monestir borguinyó de Cluny. Aquest converti Casserres en centre de les seves possessions a Catalunya i li donà encara uns tres segles de vida regular La crisi demogràfica i social que colpi durament el país a partir de mig segle XIV i la provisió del títol prioral en persones que no residien al monestir, feren que els segles XV i XVI fossin de lenta agonia fins que el 1573 el papa el cedi als jesuïtes de Barcelona per sostenir el seu convent de Betlem.

Expulsats d'Espanya els jesuïtes (1767), les seves propietats es desmembraren i el monestir de Casserres, amb la seva peninsula, fou adquirit per la família del mas Pla de Roda, que l'ha posscit fins al 1991 en què va vendre l'edifici monàstic i una part de la península al Consell Comarcal d'Osona.

A desgrat dels esforços fers a partir del 1952 per Camil Pallàs, del Pla de Roda, l'edifici, que havia arribat força sencer però molt degradat, ha estat darrerament objecte d'una acurada estauració a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

En aquest notable estudi el lector hi trobarà una história ben documentada, inèdita en va major part, i un conjunt monumental ben presentat gràficament i descriptivament.

Fundació Caixa Manlleu