SEMPRE HI HA QUI MIRA

Seguint les ensenyances de Baudelaire, Hessel i Benjamin, el protagonista d'aquest dietari transita per la ciutat de València i per alguns indrets de la Safor i la Marina, i s'abandona a la multitud a través de la seua sensibilitat. Crea un espai intermedi entre la intimitat i la realitat exterior; un espai que observa i descriu per extraure'n part del seu impuls vital mitjançant la seua acció i el comportament dels altres. La solitud d'aquest vianant s'engronsa i s'amaga entre la diversitat calidoscòpica de tot allò que observa, que llig, que sap, que escolta, que escriu i que mira. Sempre mira. Sempre hi ha qui mira i és ell qui mira la vida quotidiana amb una curiositat desbordant. Es tracta d'un vianant que sovint trenca el desfici que li infonen algunes actituds personals i socials i ho fa amb la lectura, el cine, el pensament i l'escriptura. Un vianant contemporani que expressa amb anotacions el bagatge d'una vida fugissera carregada d’ansietats, angoixes, alegries, art, bellesa, literatura, memòria, reflexions i incerteses.