TAN BONICA I TIRANA

Tan bonica i tirana es un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat d'intensitat hiperbolica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Despres, sense jerarquia possible, el llibre es això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destrut); un tribut poliamorós a l'amistat que fa el món menys cruel i mes just; una historia en que es parla de cultura i d'humans a través d'animals i a traves de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l'esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allo que explica l'existencia complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses es el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal es contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d'una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.