TERRA D'ESQUELLES

Lluny de modes que dicten patums, l’obra literària d’Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963), joier artesà a més d’escriptor, s’ha anat construint a redós d’una aventura vital viscuda amb llibertat i plenitud.

Va donar a conèixer una àmplia selecció de la seva obra poètica al recull antològic Del zenit (emboscall, 2002), mentre que la seva narrativa comprèn títols com Òpal de foc, Els camins del mandala (emboscall, 2000 i 2005) i Inesperat Walden (Premi Armand Quintana de Calldetenes 2012; Témenos, 2013); també és autor d’algunes obres teatrals inèdites. Però l’escriptura de Canadell, més enllà de la diversitat de gèneres en què es materialitza, té un fons comú, perquè s’inspira en les situacions viscudes per l’autor en la seva joventut, al llarg d’un periple que el portà a viatjar per diversos continents, sobrevivint amb els migrats ingressos que obtenia a través del material artesanal que ell mateix produïa i venia, tasca a la qual encara ara es dedica, tot i que establert des de fa anys a Osona.

Amb la seva escriptura Albert Canadell recrea persones i situacions reals amb pinzellades de màgia; és una obra compromesa que no renuncia al lirisme; que es basa en l’experiència però que no desemboca en el moralisme; és màgica i alhora realista.

Terra d'esquelles, la novel·la que el lector té a les mans, posa especial cura en la construcció d’un seguit de personatges cap dels quals arriba, però, a ser protagonista principal del relat, perquè allò que importa és el que el conjunt, miscel·lani, mostra: la recerca personal, sempre problemàtica, d’unes persones per recuperar l’equilibri existencial que van perdre en ser desarrelades del seu lloc natural, al qual, malgrat tot, no renuncien, ja sigui perquè aspiren a tornar-hi o perquè somien reconstruir-lo.