TIRANT LO BLANC

Tirant lo Blanc és la primera novel·la catalana de
cavalleries i una obra cabdal de la història de la literatura universal.


La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el
qual rep la visita de Tirant, mentre es dirigeix a un torneig amb motiu de les
noces del rei d’Anglaterra. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant
marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriba a
ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord
d’Àfrica, torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador, la
princesa Carmesina, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després:
Tirant, víctima d’una malaltia, i Carmesina, a causa del dolor per la mort del
seu marit.

Al costat de l’acció militar de Tirant corre l’acció amorosa; acció amorosa no
únicament de Tirant i Carmesina, sinó la dels altres personatges: la de Diafebus
i Estefania, la de l’emperadriu i Hipòlit, la de l’emperador i les donzelles
del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries
col·laboracions de Plaerdemavida i la Viuda Reposada.


Joanot Martorell

Va ser un dels grans escriptors medievals en llengua catalana. Tirant lo Blanc és la seva obra més
coneguda, ja que és considerada la primera novel·la moderna d’Europa.
La seva naixença se situa entre el 1405 i el 1410 a la ciutat de València, segons
l’historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família
de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de
1400. De Joanot Martorell es coneixen força elements biogràfics que el mostren com un
cavaller bregós de vida agitada. Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal
i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era
afeccionat. La seva mort se situa entre el març i l’abril de 1468.