APUNTS SOBRE PINTURA DEL MONJO CARBASSA AMARGA

Breu tractat sobre filosofia de la pintura xinesa escrit a principis del segle XVIII. Shitao presenta l’actitud espiritual que el pintor ha de tenir a l’hora d’executar el seu art, de manera que l’artista, pintant, aconsegueixi la comunio´ amb l’univers i amb ell mateix.

Shitao. 1642-1707.
Pintor i cal·lígraf. Va viure les primeres dècades dela seva vida com a monjo, transitant entre diferents monestirs budistes icreuant els boscos, els rius i les serralades que més tard reflectiria a les seves pintures. Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents de la regió del Yangzi, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. La seva obra pictòrica s’allunya de l’academicisme decoratiu dels seus predecessors i connecta amb l’alè creatiu i vital dels primers clàssics del paisatgisme xinès. Al llarg dels darrers anys de la seva vida va compondre els Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga. Shitao converteix el que es podria haver quedat en un humil tractat sobre l’art de pintar en una porta lluminosa i privilegiada d’accés a la plasmació artística del pensament i l’espiritualitat xinesa en el seu període de maduresa. En aquests Apunts conflueixen accents taoistes, neoconfucians, budistes i del Clàssic dels Canvis.