CONTES RUSSOS

CONTES RUSSOS

SERÉS, FRANCESC

18,00 €
IVA inclós
Disponible en 2/3 dies
Editorial:
QUADERNS CREMA
Any d'edició:
2009
Matèria:
Rússia. narrativa
Idioma:
Català
ISBN:
978-84-7727-470-4
Pàgines:
224
Col·lecció:
Biblioteca Mínima
18,00 €
IVA inclós
Disponible en 2/3 dies
Afegir a favorits

Francesc Serés (Saidí, 1972), és autor d’Els ventres de la terra (2000), L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), aplegats dins de la trilogia De fems i de marbres (Quaderns Crema, 2003), guardonada amb el Premi Nacional de Literatura 2007. L’any 2006 va publicar La força de la gravetat, guardonada amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi de la Crítica Serra d’Or (també publicada a Quaderns Crema). La matèria primera (2007) i les obres de teatre de Caure amunt (Quaderns Crema, 2008) són els seus darrers llibres.

«Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. No els puc llegir sense pensar que formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la història d’un territori i d’un país que podria ser imaginari. Fins i tot, la realitat, ¿no podria ser susceptible d’ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d’una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus… I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d’aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d’algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats…»

Articles relacionats