DE FLAMA SOC I D'AIGUA, D'ELEMENTS SEMPRE EN GUERRA

Maria Beneyto forma part de la que Josep Ballester anomena «la santíssima trinitat de la poesia catalana de postguerra al País Valencià», juntament amb Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster.

L'obra de Beneyto fructifica en unes circumstàncies de misèria cultural i de repressió. Un passeig ràpid pels seus poemes ens mostra una escriptora que sap formular l'angoixa i el sentiment de les limitacions humanes, amb una presència constant dels desvalguts. El dolor del seu subjecte poètic es converteix en l'altaveu del sofriment comú, i marca al mateix temps el perfil de la dona al llarg del temps.

A De flama soc i d'aigua, d'elements sempre en guerra, presentem una seixantena de poemes de Maria Beneyto, tres dels quals es publiquen per primera vegada, que volen ser representatius de la seva obra lírica, que comprèn els llibres Altra veu, Ratlles a l'aire, Vidre ferit de sang, Després de soterrada la tendresa, Elegies de pedra trencadissa, Bressoleig a l'insomni de la ira i El que resta d'un clam perdut.