DEMOCRÀCIA. LA FORTALESA DE LA FRAGILITAT

Resulta impossible pensar avui en la democràcia sense quedar aclaparats per les dificultats i els desafiaments que afronta. L'hem descrita com un equilibri inestable, n'hem destacat les desfiguracions i hem constatat la creixent força dels seus enemics, tant externs com interns. La democràcia apareix així com una forma de govern molt exigent, que reclama esforços i rectitud ètica. També ens demana paciència i comprensió, ja que -quan és honesta- reconeix la seva incapacitat per oferir solucions clares i definitives als problemes i reptes que li plantegem. No és una bona carta de presentació; però continua sent l'opció més esperançadora. Continuem persuadits, almenys alguns, de l'enorme riquesa i intel·ligència de la democràcia. Apostem per la fortalesa de la seva fragilitat.

El gran perill de la democràcia és donar-la per descomptada. També imaginar-la miraculosa. Part de la decepció democràtica anual podria explicar-se per assumir-la com un fet donat i per esperar-ne massa. Una pressió excessiva i destructiva que John Adams, segon president dels Estats Units (1797-1801), ja anticipava quan afirmava que "la democràcia mai dura gaire, aviat es malbarata, queda exhausta i mor. Mai no hi ha hagut una democràcia que no acabés en suïcidi". Una afirmació pessimista que, tanmateix, acompanyava d'una recomanació clara: "el secret del bon govern és el control de les passions humanes, no pas desencadenar-les".