EL COS DE L'OMBRA

"La canoa mental s’acosta al saltant de la nit,
ai! l’udolar somort de la seva fresa atuïdora.
L’holocaust conceptual s’atura amb un impuls abduït.
Pladur avall rellisca una capa d’oli d’aurora.


Marlboros agònics, tres kleenex del Sorli Discau
El cervell sofà llit que l’igni butà ha esbardellat
s’imagina un gramet d’enxaneta que saluda i cau".


“En els poemes d’El cos de l’ombra hi conviuen unes enormes dosis de realisme, d’autoconsciència dels confins, de l’edat, de les xacres, dels falsos remeis i dels que permeten anar passant, tota aquesta inevitable parafernàlia, amb una actitud vitalista, esforçada, aigua amunt”. (Xavier Bru de Sala, al pròleg del llibre).