EL DOLOR

El dolor és el resultat de passar a net el diari que Marguerite Duras va escriure mentre esperava el seu marit, Robert Antelme (Robert L. en el relat), deportat al camp de concentració de Dachau. Formaven part de la Resistència. Una vegada els aliats van arribar al camp, Dionys Mascolo (D.), l’amic, el va poder treure d’allà quan ja vorejava la mort. El dolor és també la descripció magistral d’un deliri. El d’una espera estacada en un triangle de tres afiliats al Partit Comunista que, fins i tot abans de ser-ne expulsats, van maldar per preservar la literatura de la «proximitat vomitiva del partit». El dolor és, finalment, aquesta història d’amor no exclusiu.

En aquest volum, Duras va decidir incloure quatre relats més que donen compte de la seva decisió de projectar-se en identitats que la resignifiquen: la torturadora del col·laboracionista, la que sent una atracció sexual per un jove condemnat a mort, la nena jueva abandonada durant els bombardejos que han de posar fi a l’imperi nazi. Des de la vida quotidiana narra la llaga on la societat civil ha estat immersa. Ho fa amb un estil breu, concís, poètic i secament reiteratiu. Furga per mostrar-ne la infàmia, el conflicte moral i polític de la justícia en una època de vencedors i vençuts.