EL TER: CRÒNICA D'UN RIU

Tots els rius i totes les històries tenen un inici i un final. Els rius comencen a les muntanyes i les històries, gairebé sempre, a la vora d’un riu. Aquesta crònica vol ser la modesta història d’un riu modest, discret i molt humil. En aquest sentit el nostre país no dóna per a gaire, les muntanyes s’alcen a pocs quilòmetres del mar i els cursos fluvials amb prou feines tenen temps per desenvolupar tot el seu potencial. Els rius mediterranis són nans, tenen totes les característiques d’un de continental, la seva part alta, mitjana i baixa, tenen saltants, preses i meandres, però a una escala molt més petita. Diuen que l’aigua del Ter tarda trenta hores a fer tot el seu recorregut fins al mar; la del Nil, a la mateixa velocitat, tardaria quaranta dies des del llac Victòria fins a Alexandria. Els nostres rius, com en les corrandes de Joan Oliver, són una pàtria que es pot somiar completa.
ÍNDEX
1. Ulldeter, a manera de pròleg
2. La vall de Camprodon
3. Ripoll i la vall del Freser
4. El Ter d’Osona
5. Entre les cingleres
6. De la Selva a Girona
7. El Ter de Girona
8. La plana del Ter (el marge esquerre)
9. La plana del Ter (el marge dret)
10. La Gola, a manera d’epíleg