ELS LLIBERTARIS CATALANS A LA TRANSICIÓ

«El sistema escribe, organiza con destreza la ignorancia de lo que sucede e inmediatamente después el olvido de lo que a pesar de todo ha llegado a conocerse...»

Guy Debord («Comentarios sobre la sociedad del espectáculo»)

Amb aquesta cita, del pensador situacionista Guy Debord en el pròleg del llibre, l’antic militant del MIL, Santi Soler, ens dóna la clau i intencions d’aquesta obra escrita per Joan Zambrana: donar a conèixer als lectors una sèrie d’esdeveniments històrics esdevinguts durant els anys de la “Transició” a Catalunya que, lluny de ser anecdòtics, van formar part d’una nova “repolitització llibertària”, de la qual gairebé no se’ns han mostrat expressions escrites rellevants.

La irrupció d’un renovat anarcosindicalisme durant el període de 1976-1979, reagrupat al voltant de la sindical històrica CNT, gràcies a l’embranzida de nous grups autònoms, antiautoritaris i llibertaris, va aconseguir unir una bona part del moviment obrer i dels moviments socials catalans en un gran nombre de lluites socials i sindicals de caràcter transgressor, per tal d’acabar amb el règim franquista i qüestionar el règim de 1978.

Una espontània i plural irrupció llibertària, que va recórrer bona part de la geografia ibèrica amb una especial incidència a Catalunya, i que en l’actualitat segueix formant part de la “cara oculta” de la (altra) Transició, aquella que ha sigut volgudament silenciada pels mandarins del “nou ordre” de dominació imperant.