ELS RAHOLA, UNA SAGA INFINITA

Les branques d'una família de Cadaqués, estesa a Roses, Girona i Barcelona, dibuixen una història del país amb derivacions, fins avui, conegudes o insospitades.

Aquesta voluntat de permanència que Xavier Febrés rastreja en la nissaga dels Rahola -una estirp que, com el mateix Cadaques, sembla parlar en greg- és la prova definitiva d'aquella orgebreria de la memòria. A través de les pàgines del llibre, entenem que la identitat no és un concepte abstracte, sinó que està feta de pedres seques aixecades a mà, de la sal de les galeres que viatjaven a Alexandria i de la resistència muda davant les tramuntanades i les gelades. L'autor no es limita a fer genealogia; recupera la dignitat d'aquells "millors mariners de la costa" que van saber mantenir-se "nos amb nos" malgrat les trombes d'aigua i els girs de la història.

En rescatar detalls aparentment menors, com l'etimologia d'un cognom que remet a la pell d'esquirol o a fragilitat d'un pont que s'enduu l'aiguat, l'autor ens ensenya que la crònica local és, en realitat, el mirall més pur de la condició humana: una lluita constant per no ser engolits per l'oblit.

Febrés ha renunciat a l'artifici de la gran novel·la per lliurar-se a una tasca minuciosa, persistent i gairebé artesanal de recuperació de la memòria; una feina de formiga que, llibre rere llibre, ha acabat bastint una obra ingent.